Demà

Teatre

informació obra


Companyia:
La Virgueria
Autoria:
Helena Tornero
Direcció:
Aleix Fauró
Intèrprets:
Patrícia Bargalló, Guillem Gefaell, Isis Martín, Marc Rius
Escenografia:
Paula González, Paula Font
Il·luminació:
Rubén Taltavull
Vestuari:
Berta Riera
Sinopsi:

Demà és la reconstrucció circular inversa d’una història d’amor (o no) a partir del final (o l’inici) d’una relació entre dues persones, la Cassandra i el Saül, i els seus amics (o no), la Daniela i el Raúl. Amb els ingredients bàsics habituals d’una història d’amor convencional en un món que també sembla convencional, un món molt proper al nostre. Algunes de les peces, però, no semblen acabar d’encaixar del tot.

La companyia La Virgueria celebra el seu 10è aniversari comptant en aquesta ocasió amb la dramaturga Helena Tornero, amb qui comparteix l’ADN de la reflexió i la consciència social. Prometen contingut sense oblidar els elements escènics, sempre a favor d’una poesia que va de la paraula a l’estètica passant per tots els racons de la posada en escena.

La Virgueria és una de les companyies residents de la Sala Beckett durant la temporada 2019-20

Aquest espectacle té servei d’acollida d’infants el diumenge 23 de febrer


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Demà

25/02/2020

La recepta de l’amor

per Annie Pugnau

Demà
Sala Beckett, 19 de febrer de 2020

La Virgueria celebra els seu(s) desè(ns) aniversari(s) a l’espai Beckett, dirigits per Aleix Fauró i donant veu a un text d’Helena Tornero. Els aniversaris, en general, impliquen una reflexió retrospectiva sobre el viscut i una esperança prospectiva cap al futur. La Virgueria celebra la seva primera dècada com a companyia amb un dels temes més universals: l’amor. I no és l’amor un motiu de celebració?

El primer aniversari de la Cassandra (Isis Martín) i d’en Saül (Guillem Gefaell) els fa fer balanç de la seva relació i aquest és l’esdeveniment que detona tot el mecanisme de reflexió i d’anàlisi de la construcció amorosa i, tot això, enmig d’un escenari vestit, principalment, de llum. Llum i terra són els elements que donen forma a l’espai escènic. La llum etèria, volàtil, dinàmica i màgica que contrasta amb la terra densa, pesant, fosca, la base del nostre ésser i símbol d’espai de construcció. Una terra sòlida, hermètica i inamovible, però que és capaç d’esmunyir-se entre els dits. La base de l’ésser, de la relació, també és fràgil.

Però per què hauria de ser fràgil una relació de parella? Cada individu té unes característiques que el defineixen i per aquest motiu quan algú anhela viure l’amor que ens ha venut Hollywood, Disney o Jane Austen, entre altres, elabora un constructe de parella ideal. El mateix fan les empreses que es dediquen a fer de celestines. Digues-me qui ets i jo et donaré la teva parella ideal. Quin és l’ingredient secret per crear EL PRODUCTE de la parella perfecta? L’amor? La confiança? La sinceritat? Objectius comuns? L’Afinitat? No patiu, la Daniela (Patrícia Bargalló) i en Raül (Marc Rius), ens explicaran el secret de l’èxit amorós. Per què tots i cada un de nosaltres MEREIXEM AMOR!

Mitjançant la història d’aquests quatre personatges, Demà, planteja tota una reflexió al voltant de l’amor en una distopia. La falsedat que hi ha al voltant de l’imaginari de la parella perfecta ens fa vulnerables; ens genera una necessitat que altera el sentit originari de l’amor i acabem perduts en el sentiment amorós. Esdevenir pobre d’amor, implica pidolar amor, fet que conclou en la indigència amorosa. I aquí arriba la gran pregunta: pot una societat indigent d’amor ser humana?

No us perdeu aquest cant d’amor i de mort que La Virgueria escenifica de forma dolça i agressiva per commemorar deu anys de teatre; deu anys de projectes. Felicitats! I que no hi hagi mai indigència escènica.

Annie Pugnau