La tostada siempre cae del lado de la mantequilla

Teatre

informació obra


Direcció:
Dani Amor
Intèrprets:
Míriam Bartés, Alberto Trejo, Héctor Vidondo, Pol Forment
Autoria:
G. Rossini
Producció:
Amics de l'Òpera de Sarrià
Sinopsi:

La Sort arriba com cada dia per a fer la seva feina, però avui no serà un dia qualsevol, a primera vista, sembla que tot li surt del revés. Ella és l'encarregada d'assignar els números que determinen l'ordre d'entrada al procés de selecció de Fly Better Than Run. Però és de tot menys discreta, cosa que farà que hagi d'anar improvisant per solucionar tots els problemes que li van sorgint. La seva sort canvia quan Alberto, un jove que es presenta al procés de selecció, entra per la porta. Ell és el triat, la persona que ho pot canviar tot, l'única en la qual Ariel confia per trencar amb l'ordre establert.

La peça gira entorn de la idea de la sort o bona fortuna. En un llenguatge pla i sota l'excusa d'un senzill fet quotidià, com la selecció de personal d'una empresa, es pregunta què és i com opera en els éssers humans; si aquests són capaços de generar-la o si hi ha algun èsser sobrenatural al que hem d'adorar amb tal d'aconseguir una ajuda extra. El debat sobre la capacitat humana en la intervenció dels seus esdeveniments de la vida no és nova. Les diferents filosofies i creences religioses ja s'han encarregat d'intentar donar resposta a aquesta pregunta. Nosaltres, fent-nos ressò d'aquesta mateixa inquietud, plantegem sota una personificació singular, quin serien els condicionants que en determinats moments ens porten per un camí o per un altre. 

Crítica: La tostada siempre cae del lado de la mantequilla

22/05/2018

La sort ens acompanya

per Sílvia Mercè i Sonet
La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla
2 de maig de 2018
La jove companyia de teatre Cia Ensemble va començar fort a Microteatre Barcelona, després a Madrid i també a València, amb un text de Bárbara Becker, El Número, i posteriorment, El primero. Dirigits per Dani Amor, Míriam Bartés, Pol Fortment, Hèctor Vidondo i Albert Trejo s'alternaven els dos papers amb els que compta cada peça per a poder arribar a totes les funcions. Ara aterren cada dimecres a la sala Barts, amb La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla, també de Bécker i dirigits per Amor, aquest cop amb els quatre a escena.
Els actors juguen contínuament amb la inclusió del públic dins l'espectacle. Un públic acostumat a seure i mirar, sense ser interpel·lat, ara es troba absolutament integrat, fins i tot, gràcies a la seva participació apareix un nou personatge a l'obra. L'espai de la sala petita de la Barts està disposat de manera estranya a priori, però completament integrada i ben utilitzada per a aquesta proposta, que en un teatre a la italiana no funcionaria en absolut.
 Els quatre actors, amb gran naturalitat i destresa, s'adrecen directament a individus del pati de butaques i aconsegueixen que l'espectacle camini gràcies a aquesta interacció. Les interpretacions són fresques, còmiques i molt properes. Generen empatia per tots i cadascun dels personatges que ens presenten i ens deixen amb ganes de saber què els passarà més endavant, un cop s'acaba l'espectacle.
A aquesta harmoniosa combinació d'actors, espai i públic, se li suma el text que ens parla d'una manera molt íntima i específica sobre el fenomen de la Sort. La Fortuna és aquell element màgic que des de temps immemorials ha estat venerada com una divinitat, que afavoreix a uns i desafavoreix a uns altres amb criteris qüestionables, si no inexistents, de manera indiscriminada.
Bécker ens convida a la reflexió al voltant d'aquest factor inesperat: es tracta simplement de ser en el lloc adequat en el moment adequat per a que la sort et somrigui? O també hi cal un altre factor involucrat? Un factor més humà i personal lligat al poder de la nostra decisió?
Sílvia Mercè i Sonet