Canción dulce...

informació obra



Companyia:
Paradiso99
Autor:
Begoña Moral
Direcció:
Begoña Moral
Intèrprets:
Arnau Comas, Blanca Garcia-Lladó, Maria Jurado, Chap Rodríguez Rosell
Sinopsi:

Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame.

Una parella d’extrarradi intenta decidir si val la pena o no portar criatures en aquest món on el capitalisme salvatge ens ha convertit a tots en animals engabiats. Un feixista encarnat en presentador de televisió o en empresari de supermercat no els ho posarà gens fàcil.

Un conte de terror que parla de la maternitat i la ràbia: del trauma i la por arrossegada dels vençuts i de la impunitat descarada dels vencedors. Com construïm el present i la identitat quan ens han privat del passat? Serà, potser, la capacitat de l’ésser humà per sentir i exercir la bondat, aquell gen roig que tant va obsessionar al psiquiatre Vallejo Nájera? Serà avui la ràbia la única possibilitat d’expressió d’aquesta bondat?

 

Paradiso 99 és una de les 5 companyies residents al Tantarantana dins del projecte El Cicló. La companyia, formada a Barcelona a principis del 2016, s’ha caracteritzat per realitzar una proposta dramàtica singular i alternativa. Els seus projectes sempre parteixen –i respecten– el text com a base de la creació dramàtica, però, de la mateixa manera, aprofundeixen en gran manera en eines expressives diverses. Aborden aspectes de llenguatge corporal i el moviment, però també fan incursions en el llenguatge poètic, i utilitzen la història i la política com a elements de recerca i reflexió. Una Història, en majúscules, que ha de servir per entendre el passat, i també per explicar el present, però, sobretot, per explorar i reflexionar sobre el sentit últim de la nostra contemporaneïtat. La recerca constant també els ha permès aprendre, créixer i millorar en la seva capacitat creativa, en una recerca contínua de noves formes d’expressió i d’enteniment amb el públic. Amb Canción dulce… inauguren la seva residència de tres anys a El Cicló.

Crítica: Canción dulce...

25/10/2019

La tele i la guerra dels abuelos

per David Jou Bueno

Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el CámbiameTeatre Tantarantana, 19 d'octubre de 2019

Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame és una obra de títol llarg i dues capes: el present i el passat. Les frustracions actuals i els seus orígens, històrics i familiars.

Una parella jove, per sobre del llindar de la trentena, es debat si tenir fills. Ell en vol, per sublimar el seu amor conjugal i per mantenir, també, el fil roig de la família. Ella no. Qui hauria de voler viure en aquest món, i el que ens espera, podent-s’ho estalviar? Hi ha un altre motiu: ella va ser un nadó robat. Abans d’encarar la maternitat necessitaria tancar la ferida, trobar la seva mare. Per fer-ho, decideix participar a Cámbiame, el reality show. En la potència d’aquesta trama s’hi entrecreuren les experiències de la guerra civil de la mare d’ella i l’avi d’ell.

Les interpretacions que fan Arnau Comas, Blanca García-Lladó, María Jurado i Chap Rodríguez són potents, autèntiques, en especial la de Comas, en el paper de presentador del reality, una espècie d’Albert Rivera creepy (encara més).

El punt fluix de l’obra, des del meu punt de vista, és que la claredat de la trama es va dissolent a mesura que avança, dispersant-se, especialment al final, on l’esclat de violència no acaba de reflectir i significar res més que la violència mateixa.

Amb això, Canción dulce y amarga... és una obra atrevida, provocadora, que no dubta a jugar amb la trama i amb el públic, amb el dolor i la crueltat. Si voleu celebrar l’exhumació del dictador podeu aprofitar per anar-la a veure. El passat, com veureu, és una forma de present.

David Jou@DavidDovlatov