Rostoll cremat

Teatre

informació obra


Direcció:
Oriol Broggi
Ajudantia de direcció:
Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Caterina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer, Xesca Vadell, Toni Gomila
Escenografia:
Rafel Lladó, Oriol Broggi
Vestuari:
Antònia Fuster
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Oriol Broggi
Sinopsi:

Heu sentit mai la Rondalla d'en Joanet de sa gerra? Té una pila d'anys, però encara avui sembla ben bé que ens parli a cau d'orella. Us l'explicaran, segur, el dramaturg i actor Toni Gomila i els seus companys d'escenari, que aborden la realitat més propera amb la qual conviuen els mallorquins i mallorquines. Ho fan amb una història procedent de la tradició popular però també amb textos, històries i idees que igual formen part de les obres d’Henrik Ibsen que d'un Shakespeare o una peça de Txékhov... Tot, ben amanit amb les paraules del mateix Gomila, que ens parla de la Mallorca on es va a buscar el sol a l'hivern, la que s'omple a vessar de turistes a l'estiu, la que fa fora de casa seva algú que hi viu per encabir-hi un visitant que paga bé, la que ha trobat en el turisme, en definitiva, una gallina que pon ous d'or i es torra sota el sol. Com ha canviat aquest turisme que és font de riquesa i de tantes altres coses la mentalitat i els hàbits dels mallorquins i mallorquines? Parlem de les llums i les ombres del fenomen turístic que ha marcat per sempre més la vida dels illencs? És, precisament, el que Toni Gomila explora amb aquest muntatge sobre límits i ambició.

Segur que encara associeu el nom del dramaturg al muntatge Acorar, una reflexió universal sobre la identitat dels pobles a partir d'un fet particular (la matança del porc i la pagesia mallorquina) que després de vuit anys segueix omplint les sales on es representa. De fet, el mateix Gomila confessa que Rostoll cremat reprèn, amplifica i multiplica l'ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç... Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal. Dirigeix el muntatge Oriol Broggi, ànima de la companyia La Perla 29 que, ara fa un any, va obrir la darrera edició del Grec amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk.


Crítica: Rostoll cremat

12/09/2019

L’agost infinit

per David Jou Bueno
Rostoll cremat Festival Grec, Mercat de les Flors, 25 de juliol de 2019

L’agost és, però també es fa. I da tant fer-lo, i fer-lo, i fer-lo, de tant fer l’agost i de tant estrènyer-lo, ai, que no acabem tots secs, farts i bruts. El temps concret de Rostoll cremat, l’estiu, té un espai també concret, Mallorca. Tot i que, si no fos per la parla dels protagonistes, rica i local, que els situa, salada, ben bé podria posar-se en qualsevol municipi de costa arrasat pel turisme, digues-li Sitges, digues-li Barcelona.

L’obra és una al·legoria, a partir de la rondalla de les faves màgiques, de les conseqüències del turisme —aka capitalisme—, de la seva tendència expansiva per mercantilitzar el que pugui, sigui un animal, un arbre o un paisatge.

L’avarícia, disfressada d’ambició, corromp a Joanet (Toni Gomila), a la seva dona (Caterina Alorda) i al seu fill (Joan Toni Sunyer), una avarícia inesgotable i contagiosa, quan ells només volien alliberar-se de l’agricultura. La filla (Xesca Vadell), la jove idealista, però, s’oposa a vendre-ho tot al turisme. Què en sabrà ella, d’haver de guanyar-se la vida? Com pot estimar-se realment una terra, unes oliveres, sense haver-les treballat? Els camps d’oliveres mallorquins s’han convertit en un jardí dels cirerers txekhovians.

L’escenografia és sòbria: una catifa de rostoll i una gran bala de palla. Al fons, un paisatge de Mallorca, que el substitueix una imatge de platja que podria ser una foto de Martin Parr.

Els punts més forts de l’obra són la pàtina còmica, tot i la crítica; i la riquesa d’un llenguatge viu i real, com una Marta Rojals mallorquina, amb tot de frases per emmarcar. El punt feble és que en alguns moments l’obra sembla moure’s una mica lenta, com una bala de palla. O com una tarda d’estiu. No passeu ànsia, però. Val molt la pena. Per apropar-nos a la realitat hem de mirar ficció, i per això cal anar a Rostoll cremat. I per les risses també. De veres.