Woyzeck. Parking Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Marc Rosich
Direcció:
Marc Rosich
Intèrprets:
Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní
Ajudant de direcció:
Montse Butjosa
Composició musical:
Òscar Castellà
Vestuari:
Laura Cabezas
Companyia:
Parking Shakespeare
Autoria:
Georg Büchner
Sinopsi:

Woyzeck és el retrat del procés de deshumanització que pateix el soldat protagonista com a conseqüència de les pressions del seu entorn social, pressions que es veuen exemplificades en el abusos directes del seu superior, el Capità, i els experiments del Metge local, que l’usa com a conillet d’índies per a les seves investigacions. Woyzeck viu en parella amb Marie, la mare del seu fill de pocs anys, però davant l’estat d’absència i la incipient follia del soldat, la relació es veurà truncada de dalt a baix.

Ara que el 2013 es celebra el bicentenari del naixement de Georg Büchner, autor de l’obra, la present adaptació de Woyzeck pretén ser un compendi d’algun dels racons més reveladors de la visió de l’autor. Un homenatge a una obra que en el seu conjunt és breu, però que amb la seva veu influent prefigura l’autor imponent que hauria pogut arribar a ser de no morir a la prematura edat de vint-i-tres anys.

Crítica: Woyzeck. Parking Shakespeare

15/02/2019

L’angoixa atemporal

per Iris Llop

Woyzeck (Parking Shakespeare) CC Farinera del Clot, 4 de febrer de 2019 [caption id="attachment_4086" align="aligncenter" width="395"] © Aitor Rodero[/caption]

Els Parking Shakespeare han decidit celebrar el seu desè aniversari recuperant el muntatge de Woyzeck de Georg Büchner en versió de Marc Rosich, estrenada el 2013 i representada posteriorment a la Sala Beckett. L’escenari escollit aquest cop és la Farinera del Clot, un espai industrial en el que la distància entre els actors i el públic desapareix, com aconsegueixen a l’estiu amb l’escenari del parc de l’Estació del Nord.

L’obra de Büchner ens parla de la caiguda en la follia d’un soldat ras, Woyzeck (Carles Gilabert) fruit de les pressions dels seus superiors, el capità, de la ciència, representada pel doctor, i de la família, especialment de la seva dona, Marie (Ester Cort), que el rebutja i li és infidel amb el tambor major (Àlvar Triay). Però el que fa que aquesta obra ens encongeixi és l’angoixa atemporal que transmet: no ens compadim de Woyzeck en la seva misèria, sinó que compartim la por a no ser com els altres esperen i a no tenir espai per respirar coberts per les expectatives i exigències que ens van colgant. El personatge de Büchner corre per l’escenari com si el moviment el pogués alliberar, però nosaltres el mirem atents des de la cadira, quiets, i sabem que per més que corri ja està condemnat a partir aquesta angoixa.

La pressió de la comunitat vers l’individu se’ns representa des d’un principi pel conjunt dels actors acostant-se al centre de la sala mentre canten com un cor. A partir d’aquí, la música anirà marcant les diferents parts de l’obra, les escenes que empenyen Woyzeck cap a la bogeria i el crim. Curiosament és el fill de Woyzeck (Pep Garcia-Pascual), atent observador que roman a escena durant tota l’obra, qui anirà canviant les cintes de casset que donen banda sonora a les accions dels personatges. La magnífica interpretació de Carles Gilabert ens transmet la tensió interna que mou compulsivament al protagonista i ens manté atrapats i fins al final de l’obra.

Per molts anys d'encerts com aquest, Parking Shakespeare!

Iris Llop @Fallen_Der_Welt