Red Room és un espectacle de dansa, teatre i vídeo creat a partir del documental Nues de Susanna Barranco, que mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com és el de la prostitució. Tres expressions artístiques serveixen per preguntar-se quines són les línies vermelles de la indústria del sexe. Un projecte codirigit i creat per la coreògrafa Sol Picó i per Susanna Barranco que dona veu tant a les treballadores sexuals, d’orígens i pensaments diferents, com a altres testimonis que exposen els diversos posicionaments que hi ha actualment al voltant de la prostitució.
Red Roomes presenta com un espectacle interdisciplinari, fruit del documental Nues que Susanna Barranco va dirigir el 2017 al voltant de la prostitució: una reflexió de la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com la prostitució.
Un ofici que té moltes línies vermelles, que difícilment aguanten un equilibri molt vulnerable. Una dansa de tacons que es troba entre la bellesa i el patiment, la fragilitat. Sons rítmics però secs, amb cert record al coit. Corredisses, en algun moment poderoses. Quan els tacons acompanyen la dansa atorguen al moviment molta sensualitat, seducció. Picó agafa moviments del heel dance i del flamenc i els porta al seu terreny per entrar dins del ritual de la prostitució. Però, a la vegada, el fet d’estar en contacte amb el terra a través d’un petit pal vulnera a les ballarines com vulnerables poden arribar a trobar-se algunes putes. La força de la dansa està en l’ús del cos, exactament com la pornografia.
Les dues directores, acompanyades de Lorenza di Calogero, decideixen ser les encarregades de pujar a l’escenari la veu, el cos, i la imatge. Una línia creua tot l’escenari, la línia vermella. Un matalàs desgastat ens transporta als espais. I diverses projeccions posen cara a les testimonis, acompanyades de la música en directe d’Adele Madau. Una paraula que malgrat ser el testimoni de la gent, el mateix documental delimita i hi crea un discurs a sobre. Un discurs coherent i necessari, però que cada cop es transforma més i es perd l’original, un missatge dramatúrgic i de direcció, més enllà de la càrrega del teatre documental.
La prostitució no deixarà de qüestionar el gènere. Un ball que evoluciona: presoner, sensual i compartit. Els tacons desapareixen. Arriba el pintallavis, i aconsegueix transformar aquella sensualitat en dolor. Sense embuts, Red Room critica la bena que ens posem als ulls per no qüestionar-nos una de les grans problemàtiques socials. Un col·lectiu indignat que exigeix els seus drets com a treballadores del sexe.
Sol Picó, coreògrafa i ballarina, s’uneix, de nou, amb la seva companya Susanna Barranco, directora escènica i creadora audiovisual, per donar veu a prostitutes d'orígens i pensaments diferents. Red Room mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu. Un ofici reconegut a pocs països, sempre lligat al tràfic de persones; quelcom que dona molts fruits però es troba a l’ombra de qualsevol conversa. Si el món està dirigit per homes, i a més a més ells són els grans consumidors, perquè no és un ofici legal a la majoria del món?
Un espectacle que expressa les coses sense pèls a la llengua. Balla la prostitució de manera despitada. Les dones ja fa temps que van començar a visibilitzar la seva situació, on estan els homes consumidors d’aquest món? Potser podríem preguntar-nos quin és el seu paper, educar el consumidor? La puta només ho és quan es troba amb l’altre.
