L'oreneta

Teatre

informació obra


Autoria:
Guillem Clua
Direcció:
Josep Maria Mestres
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Dafnis Balduz
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudantia de direcció:
Carol Ibarz
Sinopsi:

La senyora Amèlia, una professora de cant, rep a casa seva un home jove que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar al memorial de la seva mare morta recentment. Ben aviat descobrim que la cançó triada, “L'Oreneta”, té un significat especial per als dos personatges, que aniran desgranant detalls del seu passat, marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l'any anterior.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'oreneta

10/11/2022

Les veritats, a vegades, fan mal

per Aina Zarapico

Primera crítica de l'Aina Zarapico

L'oreneta

Teatre Municipal de Palafurgell, 14 d'octubre de 2022

Com de dolorós i estrany pot ser no conèixer la teva pròpia família? Quant de necessària és la comunicació abans que sigui massa tard? Per què costa tant dir t’estimo?

Des del primer moment, L’oreneta t’atrapa dins la història i, a poc a poc, empatitzes més amb els personatges i les seves vides, fins a un punt on els sentiments es barregen amb tanta delicadesa que no hi ha cap barrera entre l’escenari i el públic.

En Ramon acudeix a l’Amèlia, una professora de cant excepcional, per preparar-se una cançó per la cerimònia que li estan organitzant a la seva mare, qui fa un any va morir per un accident. La cançó, l’Oreneta -que dona nom al títol de l’obra-, serà el punt d’unió entre els dos personatges. Arran de les classes que en Ramon impartirà per perfeccionar la seva veu, descobriran amb enginy qui són veritablement.

Els protagonistes, tot i viure situacions molt diferents, continuen amb els sentiments a flor de pell i amb ferides obertes. Durant aquesta hora i mitja aprendran a escoltar allò que encara els fa mal, i hauran de reviure moments durs, d’horror, d’amor i el perdó. Rere aquesta història s’hi amaga una lluita molt present als nostres dies. Guillem Clua, l’autor, ha trobat la clau per sensibilitzar al món arran d’una història LGTBIQ+ que fa reflexionar i visibilitzales injustícies que avui dia el col·lectiu encara ha de viure.

El record de Lorca – entre altres referències inhumanes com els atemptats al Bar Pulse d’Orlando, els de la Sala Bataclan de París, els del passeig marítim de Niça o els de la Rambla de Barcelona- ens fan veure que encara queda molt per lluitar. Dalt l’escenari, Emma Vilarasau i Dafnis Balduz han sabut captivar el públic, una vegada més, ‘només’ amb la seva presència. Els acompanya un piano de cua, un parell de cadires, un petit sofà i una estanteria; l'escenografia justa per expressar-se amb facilitat, i fer-se seu l’espai en el moment que s’obren les llums.

Una història que no deixa indiferent, emociona i aconsegueix obrir un debat tan bon punt se surt per la porta del teatre.

Aina Zarapico

@ainazarapico