Primer text de la Mary Julià
Face T(w)o
Plaça de l'1 d'octubre (Girona)
Face T(w)o, la peça de dansa de carrer executada a la Plaça 1 d’Octubre de Girona, sense cost, va tenir un gran impacte emocional. Si és cert, la nostra vida es valora segons pensaments, reflexions i experiències. Ens fa dir allò emergent des de la visió de la por i la intuïció. Una obra molt ben executada, que ens ensenya els espectres de la vida. Una lluita interna on la raó i el pensament intern són envaïdes per l'exterior, pels prejudicis. El prejudici és el pa de cada dia: existeix, conviu amb nosaltres i el creem inconscientment. Aquest hàbit ens ha fet perdre la introspecció de sentiments, sense conèixer què som ni perquè hi som.
People Power Partnership (PPP) és el projecte internacional que agafa els ballarins de quatre llocs d'Europa. L'hora i mitja de la peça porta els intèrprets al límit, que ballen tant amb tot el grup, en grups més petits, i també individualment. La coreografia juga amb tot l’espai escènic, com també visual de públic, fora d’escenari. Destaco el senzill vestuari de l'obra, pel fet que és un conjunt de pantalons i samarreta de color blau, que es pot visualitzar la producció audiovisual i a la vegada poden veure els ballarins de forma completa.
Cal parlar sobre la gran producció audiovisual, mencionar les projeccions visuals, que combinen colors i moviments de formes geogràfiques i moleculars... Tot plegat ens dona aquesta imatge del món interior dels pensaments i les emocions. I la producció musical, amb una instrumentació èpica i misteriosa combinada amb sons més ficticis, ens deixa en una superfície d’emocions sensibles i dubtoses.
Per últim, un punt clau d'aquesta obra és la seva escenografia, creada per l'escenògraf Llorenç Corbella. L'element central és un gran mirall perpendicular a l'escenari on podem veure el reflex dels ballarins i les projeccions audiovisuals. Aquest mirall juga la visió abstracte i complexa del moviment sentimental. Acompanyada per petites plataformes, repartides per la plaça, al centre de l'escenografia hi havia una cabina transparent, representant l'entrada del món interior, com també la sortida.
Mary Julià
