Una obra sense actors

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Lola Errando, Roger Vila
Direcció:
Paula Errando Mariscal, Montse Colomé, Anna Llopart
Escenografia:
Laura Juanós, Juan i Ignacio Ezcurra (Sociedad 0)
Il·luminació:
Lola Errando
So:
Marina Herlop, Pol Batlle
Vestuari:
Daniel Rodriguez Marin
Coreografia:
Laia Duran
Assesoria de moviment:
Alba Sáez
Ajudantia de direcció:
Roger Vila
Sinopsi:

Una obra sense actors (a partir de La Casa de Bernarda Alba) pretén respondre la pregunta de si es pot fer teatre sense actors. Què en queda) Com es pot explicar, fer viure, emocionar amb tant sols, la posada en escena?

Aquesta és la pregunta amb la qual va arrancar aquest projecte de la companyia “arreplegada” per ELS MALNASCUTS. Han tingut la voluntat de descobrir els límits expressius de l’espai, el so, la llum, el moviment i l’estructura rítmica de l’aparell teatral, per oferir al públic una experiència diferent d’una obra de sobres coneguda.

Crítica: Una obra sense actors

12/01/2018

L'experiència Malnascuts

per Judit Martinez Gili

Mostra del laboratori Els Malnascuts Sala Beckett, 11 de gener de 2018 [caption id="attachment_1581" align="aligncenter" width="369"] Pol Rebaque[/caption]

 El repte d’enguany és “Una obra sense actors. A partir de La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca”. Així doncs, uns quants joves s’han anat reunint amb la finalitat de crear del no-res una producció teatral que compleixi amb els requisits i sigui fruit del seu talent i la seva capacitat imaginativa amb ganes d’explorar-se. El resultat, un treball que només els més experts en teatre poden entendre, i tota la resta de la població del món admira i prou.

El fet que el repte sigui oblidar els actors dóna una enorme oportunitat, a la vegada que un repte singular, per posar al centre de visió altres elements que solen tenir una presència complementària o menor. Així, la llum aprèn a jugar amb la música de la mateixa manera que el públic aprèn a quedar-se cec per gaudir només del sabor amenitzat en un ambient que capta sense veu ni guia. El recent buit permet l’aparició de nous materials i tècniques, amb resultats molt fins. En aquest cas el treball en equip és essencial. Tots ells generen la comunitat de la mirada, un treball de silenci basat en la presència del no-actor que acompanya l’objecte simbòlic com a protagonista.

De fet, de La casa de Bernarda Alba n’ha quedat tan sols la petitíssima llavor que ha germinat en aquesta mostra. Ha deixat només els deixos d’essència com el dol o la casa com a centre i unitat familiar per cedir el protagonisme un cop més a noves experiències sensitives, fent equilibris entre la bellesa i la consternació.

En aquesta edició, Els malnascuts porten quelcom original, una peça única que mostra el resultat d’un procés desconegut a ulls de l’espectador. La ignorància, el fet de deixar-se guiar per una explosió experimental és el que ofereix al públic la potestat de gaudir sense voler entendre, d’admirar les idees d’uns altres en un context de ment oberta. Així, l’experiència del públic que prova amb una mostra de laboratori és tant experiment com el procés màgic que han viscut els joves. creadors.

Judit Martínez Gili @CritCultural