Q-ars Teatre torna a La Gleva després d’haver-hi presentat en les últimes temporades els seus espectacles sobre Mercè Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany. Ara han produït un projecte a partir de les narracions breus de Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, l'Escala 1869-1966). Des de l'any 2016, en la celebració del 50è aniversari de la seva mort, podem disposar, reeditades a la fi, de la majoria de les seves obres, tots els seus contes i els seus poemes i ens permet fer una mirada àmplia en la seva extraordinària obra completa.
Ens hem centrat bàsicament en els seus contes i n'hem fet una tria que s'ajustés als temes que ens interessaven: Parlem de la part fosca dels essers humans, de la violència, dels febles que la reben i de qui, com i perquè s'exerceix.
Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l'obra completa de la Víctor Català ens empeny, a Q-ars Teatre, en la seva lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d'una actualitat que posa els pèls de punta.
Q-ars Teatre
Contrallums
Teatre La Gleva, 11 d’abril de 2021
Hi ha una cruesa persistent, un afany de mostrar allò tèrbol, en l’escriptura de Víctor Català (l’alter ego literari de la Caterina Albert). Es tracta de la mateixa voluntat que persegueixen les actrius de Q-ARS Teatre en la seva proposta, Contrallums, representada a La Gleva, sense edulcorants i amb sobrietat elegant. I ho fan construint una narració a estones fosca, a estones flamígera, a l'entorn de tres contes de la Víctor Català i uns fragments seleccionats dels seus textos, demostrant que hi ha Víctor Català per estona, també més enllà de Solitud.
La foscor incendiària de l’obra acompanya l’hora i escaig de posada en escena, on els drames rurals de la Víctor Català prenen cos i, a l’hora, adquireixen temps present. No en va, Anna Güell, directora i actriu, remarca en una entrevista l’actualitat de les històries, o de les opressions, sobre les què escriu Víctor Català. Des de la por i l’assalt a dones, fins a l’ofec dels poderosos, acabant en un crit incendiari. I a aquestes hi podem afegir, potser, la llengua de la Víctor Català, a cavall entre l’inaccessible i la bellesa, i l’oblit institucional a les propostes teatrals independents i que pretenen reviure els –no tan vells- clàssics. Sens dubte, Q-ARS Teatre aposta per salvaguardar la complexitat d’un llenguatge anacrònic, tot confiant, amb encert, que després de les primes escomeses les espectadores en quedaran hipnotitzades.
L’obra ens proposa un viatge a través de totes aquestes històries, amb una escenografia senzilla que, gràcies a les paraules, es transforma en els diferents mons narrats. Les interpretacions, que combinen la narració més impersonal i la transformació en els diferents personatges protagonistes, són totes destacables, però brilla especialment la jove Tània Barnús. Finalment, els petits detalls musicals, acaben d’omplir l’escena i doten d’encara més bellesa les paraules de l’autora.
Un homenatge molt digne al llegat de Víctor Català, i una crida a tenir cura d’un patrimoni cultural que si no protegim, acabarà convertint-se en pols.
Bertran Salvador i Anna Molinet (@annamolinet_)