P.A.U. Paisatges Als Ulls

informació obra



Direcció:
Carolina Llacher
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant aquí (disponible de 17h a 23:30h de l'1 al 3 d'abril)

Tots venim d’un sol ventre on es van originar les primeres cèl·lules vives. És ancestral i de color blau: el mar. Avui el mar, que hauria de ser l’inici de la vida, és mort i segrest. P.A.U. (Paisatges als ulls) parteix de la premissa que l’estat del mar reflecteix l’estat de l’ànima de la societat.
Sobre l’escenari no hi ha actors, sinó persones que han creuat un mar buscant la llibertat. I és sobre l’escenari a on troben un lloc per connectar i verbalitzar experiències de vida que es poden sentir com a pròpies.

Crítica: P.A.U. Paisatges Als Ulls

11/11/2019

Mar d'horror als nostres ulls

per Judit Martinez Gili

P.A.U. (Paisatges Als Ulls)Teatre Eòlia, 8 de novembre de 2019

Fotografia: Adrià Losa

Paisatges Als Ulls ve a ser el que seria una taula rodona d’experiències portada a l’escena, sense grans pretensions, només per passar pel filtre de l’art la duresa de la migració. El resultat, un espectacle bonic, d’històries de vida. Si bé és cert que no el defineixen magnífiques interpretacions —tot i que segons quines intervencions són bastant intenses—, és un testimoniatge amb molta força i una perspectiva fresca.

De fet, P.A.U. genera una atmosfera de conte a la vora del foc. Amb música, imatges tranquil·les i il·luminació càlida. Tot i que hi ha molt de dolor en què s’explica, el focus se centra en la solidaritat, la bona fe, l’amistat i mans que ajuden arreu del món. És potser aquesta la gràcia de la proposta, que embelleix la senzillesa del relat amb una proposta molt visual i simbòlica, amb sorra i amb un far, amb la mirada occidental arrelada però la veu suau de Dabo, Yacine i Soly a cau d’orella.

Impacta doncs la multiplicitat de dimensions del discurs, que fa contrastar la realitat dels fets, del mateix present de les persones i la construcció artística de la peça. Impacta sobretot l’esforç d’explicar cada dia una història de vida marcada pel dolor i la lluita constant que no han culminat en res, o almenys en res del que s’esperava. La perspectiva des de la qual es percep el públic a Paisatges Als Ulls és precisament l’occidental, que al cap i a la fi, veu l’espectacle des de la seva posició privilegiada i segurament es renta les mans formant-se i enriquint-se com a persona quan assisteix a espectacles com aquest.

Llegir la crítica al site original aquí.

Judit Martínez Gili@CritCultural