Marina Mascarell. Orthopedica corporatio

informació obra



Coreografia:
Marina Mascarell
Direcció:
Marina Mascarell
Sinopsi:

La heterogeneïtat com a eix vertebrador d’aquesta nova creació de Marina Mascarell, amb 6 intèrprets a escena de 22 a 54 anys, de trajectòries, cultures i nacionalitats diferents, que interactuen i es fusionen. Els cossos d’aquest eclèctic grup de ballarins protagonitzen la resistència, la lluita per no ser domesticats i estandarditzats, en un viatge en què el so es mostra com a una extensió del cos.

La coreògrafa espanyola-neerlandesa Marina Mascarell trasllada a la dansa el seu compromís amb la societat d’una manera poètica. El 2015 va ser guardonada amb el prestigiós Premi de Dansa del BNG Bank, un reconeixement al seu gran talent i projecció. Mascarell, que des de l’any 2012 treballa com a coreògrafa independent, ha creat peces per a grans companyies com ara Nederlands Dans Theater de l’Haia, Göteborgs Operans Danskompani, Lyon Opera Ballet, Skånes Dansteater de Malmö i Dance Forum Taipei, entre d’altres. La seva obra aborda el món en què vivim, les decisions que prenem i les seves conseqüències, i va molt més enllà de la simple forma o de l’estètica pura, amb una gran i personal qualitat de moviment.

Crítica: Marina Mascarell. Orthopedica corporatio

17/08/2021

Marina Mascarell en residència a Pontós

per Azucena Moya

Orthopedica Corporatio,
Convent de Pontós, 31 de juliol de 2021

Orthopedica Corporatio, com descriu l’artista, és una recerca entre l’ús de materials reciclats (que es van trobar a la natura) i la condició humana. Com es poden modificar els cossos cap a una nova naturalitat? I quina és l’adaptació a allò que som en l’actualitat? En la línia d’altres treballs de Marina Mascarell, trobem la investigació coreogràfica a partir d’un concepte. Aquest s’explora a través del cos i de la relació amb els altres cossos en l’espai. També hi ha l’ús de l’objecte com a element essencial en la dramatúrgia de la peça, com podem veure a treballs anteriors com Second Landscape o Three Times Rebel.

 Però l'estètica dels objectes a Orthopedica Corporatio és molt menys dissenyada, ja que van ser escollits d’una forma fortuïta. De manera que els objectes i materials reciclats conformen una mena de proposta semi-cíborg en la qual els i les intèrprets han de trobar quina és la manera de relacionar-se amb els altres i amb el públic, des d’aquesta nova condició física que a vegades els limita i d’altres els prolonga i expandeix.

 La frescor amb què vam poder rebre aquesta mostra de la peça, just en el seu segon període de creació, va permetre endinsar-nos en el microunivers de Mascarell creat per a la capella del convent, ple de relacions no només físiques, sinó també sonores i espacials.

 L’espai doncs va ser crucial per a la rebuda de la peça entre el públic, ja que tens als i les intèrprets situades a pocs metres de tu, interaccionant, sentint, comunicant. I el públic queda immers en la proposta, que fa servir l’arquitectura de la capella a favor del factor sorpresa. No sé com serà la posada en escena al Mercat de les Flors, però segurament no podrà igualar l’experiència viscuda al convent. Em refereixo a la tranquil·litat del poble i els voltants, la no-aglomeració de gent, l’espai amb un caràcter propi, que recull la història del poble. Així com les persones de Mutte Cultural dinamitzant el vespre, oferint sopar i propostes culturals, en les quals també vam poder veure a la Cia Sociedad Doctor Alonso. Tot aquest tast artístic que incorpora la vida més immediata i la quotidianitat dins de la cultura, no es pot rebre de la mateixa manera a la ciutat.

Per això es pot celebrar que Mutte Cultural segueixi programant a Pontós aquest tipus d’esdeveniments amb presència d’artistes nacionals/internacionals/no-nacionals que utilitzen l’art per qüestionar, per comunicar fora dels marges. I a la resta d’entitats i espais culturals de les comarques gironines que estan teixint una xarxa artística referent al territori com Nau Côclea a Camallera, L’espai del mas Nyamnyam a Mieres, l’Animal a l’esquena a Celrà, entre d’altres.

Azucena Moya