Orthopedica Corporatio,
Convent de Pontós, 31 de juliol de 2021
Orthopedica Corporatio, com descriu l’artista, és una recerca entre l’ús de materials reciclats (que es van trobar a la natura) i la condició humana. Com es poden modificar els cossos cap a una nova naturalitat? I quina és l’adaptació a allò que som en l’actualitat? En la línia d’altres treballs de Marina Mascarell, trobem la investigació coreogràfica a partir d’un concepte. Aquest s’explora a través del cos i de la relació amb els altres cossos en l’espai. També hi ha l’ús de l’objecte com a element essencial en la dramatúrgia de la peça, com podem veure a treballs anteriors com Second Landscape o Three Times Rebel.
Però l'estètica dels objectes a Orthopedica Corporatio és molt menys dissenyada, ja que van ser escollits d’una forma fortuïta. De manera que els objectes i materials reciclats conformen una mena de proposta semi-cíborg en la qual els i les intèrprets han de trobar quina és la manera de relacionar-se amb els altres i amb el públic, des d’aquesta nova condició física que a vegades els limita i d’altres els prolonga i expandeix.
La frescor amb què vam poder rebre aquesta mostra de la peça, just en el seu segon període de creació, va permetre endinsar-nos en el microunivers de Mascarell creat per a la capella del convent, ple de relacions no només físiques, sinó també sonores i espacials.
L’espai doncs va ser crucial per a la rebuda de la peça entre el públic, ja que tens als i les intèrprets situades a pocs metres de tu, interaccionant, sentint, comunicant. I el públic queda immers en la proposta, que fa servir l’arquitectura de la capella a favor del factor sorpresa. No sé com serà la posada en escena al Mercat de les Flors, però segurament no podrà igualar l’experiència viscuda al convent. Em refereixo a la tranquil·litat del poble i els voltants, la no-aglomeració de gent, l’espai amb un caràcter propi, que recull la història del poble. Així com les persones de Mutte Cultural dinamitzant el vespre, oferint sopar i propostes culturals, en les quals també vam poder veure a la Cia Sociedad Doctor Alonso. Tot aquest tast artístic que incorpora la vida més immediata i la quotidianitat dins de la cultura, no es pot rebre de la mateixa manera a la ciutat.
Per això es pot celebrar que Mutte Cultural segueixi programant a Pontós aquest tipus d’esdeveniments amb presència d’artistes nacionals/internacionals/no-nacionals que utilitzen l’art per qüestionar, per comunicar fora dels marges. I a la resta d’entitats i espais culturals de les comarques gironines que estan teixint una xarxa artística referent al territori com Nau Côclea a Camallera, L’espai del mas Nyamnyam a Mieres, l’Animal a l’esquena a Celrà, entre d’altres.
Azucena Moya
