Much Ado About Nothing (Molt soroll per no res)

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
David Espinosa/El Local Espacio de Creación
Autor:
David Espinosa
Direcció:
David Espinosa
Intèrprets:
David Espinosa
Ajudant de direcció:
Àfrica Navarro
So:
Santos Martínez / David Espinosa
Composició musical:
Santos Martínez / David Espinosa
Vídeo:
Diego Dorado / David Espinosa
Producció:
Festival TNT, El Local E.C i Festival Clásicos en Alcalà
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Per què es continuen representant els clàssics? Per la por al llenç en blanc? Per començar amb garanties d’èxit? Per què preferim recordar el passat en lloc d’analitzar el present o mirar cap al futur? Per què el públic vol escoltar el mateix conte un cop rere un altre com un nen petit? És el teatre un acte anacrònic propi de romàntics i antiquats? I per què a mi no m’interessen aquests textos? Rebel·lia juvenil? Irresponsabilitat postmoderna? Una posa esnob? Què faria jo si m’enfrontés a un d’aquests autors? I al més gran de tots? I a diversos textos seus?

Al projecte Much Ado About Nothing (molt soroll per no res) David Espinosa intenta respondre algunes d’aquestes preguntes. Per fer-ho ens mostra una ombra del projecte que esperem que s’allargui amb el temps.

Crítica: Much Ado About Nothing (Molt soroll per no res)

25/07/2019

Més enllà de les paraules

per Mar Panyella Bonet

Historia Universal/ Much Ado About Nothing La Vilella Teatre, 11 de juliol del 2019  [caption id="attachment_4916" align="aligncenter" width="391"] © David Espinosa[/caption]

Hi ha vegades que l'escenari d'un teatre es transforma en un d'aquells espais on la màgia, de cop, es fa possible. David Espinosa sap molt bé el què vull dir, i ho demostra amb els seus muntatges plàstics i misteriosos on les ombres prenen vida i les figures vibren plenes de sentiments. Les propostes presentades per Espinosa a la Vilella teatre dins el marc del Festival Grec es desmarcaven ja d'entrada com a unes de les més agosarades de tota la programació: sense text i amb una pila de ninots de plàstic, amb ombres, projeccions simultànies i una capacitat narrativa espectacular en una escena essencialment estàtica. Espinosa és capaç de convertir la barreja de tot plegat en una poesia visual feta de textures i colors, i utilitza la mescla per explicar històries d'una manera suggerent i gairebé hipnòtica.

La Vilella teatre ha acollit durant tres dies dues obres de David Espinosa, Historia Universal i Much Ado About Nothing, acompanyades de dues instal·lacions que completen l'experiència teatral i que converteixen els espectadors en elements actius dins del teatre. Cap de les dues propostes presenta un repte fàcil: Historia Universal vol sintetitzar la història de la humanitat a través d'elements teatrals plàstics, i a Much Ado About Nothing el torn és el de les obres completes de Shakespeare.

En aquesta segona peça, l'artista explica les obres del dramaturg anglès, epicentre del teatre dramàtic occidental, a través de l'antítesi del que la seva obra representa: el teatre construït sobre una base textual, desafiat per Espinosa en els seus muntatges post dramàtics. Mitjançant els arquetips més freqüents en les obres de Shakespeare,  la proposta aconsegueix extreure a través d'un procés d’abstracció la figura del tirà, la dels amants clandestins, la de qui busca venjança, i la de tants altres personatges recorrents als textos de l'autor anglès. Aquesta tècnica funciona realment bé per sintetitzar, tal i com indica el programa de mà, "les obres completes de Shakespeare" en una hora i deu minuts.

A Much Ado About Nothing, els ninots de plàstic d'Espinosa es converteixen en titelles modernes i creen una nova dimensió expressiva per al món del teatre dels objectes. El domini que l'artista té de les ombres les converteix en projeccions gairebé cinematogràfiques que es tornen narratives sense perdre el poder suggerent de les l’abstracció i de la quotidianitat. La proposta és un collage escènic de llums, colors i figures, íntim i èpic alhora, on l'artista es transforma en un alquimista de l'objecte i s'integra dins l'escena amb aquella capacitat de fusió invisible que tenen els titellaires. Tot plegat s’arrodoneix a través d’una banda sonora d’aquelles que et capturen, creada a partir de la barreja de melodies sintetitzades i fragments suggerents de les obres de Shakespeare. El resultat final és una atmosfera que recorda a la dels somnis i una dramatúrgia narrativa, dinàmica i plena d’imaginació. Estigueu pendents de les propostes d’Espinosa, val la pena no perdre-se-les perquè t’alleugereixen l’ànima.

Mar PB @KatKurdt