La desorientació social porta molta gent a la decisió del suïcidi, un tema que darrerament es veu com trasbalsa a moltes companyies de teatre que l’afronten dalt de l’escena. La proposta de Marc Caellas i David G Torres coincideix amb la mirada optimista del fill que recorda la mare (i a ell mateix, ja entrant a la maduresa) motius per seguir-se llevant a Les coses excepcionals. També des del verbatim,No m’oblideu mai, es rescaten reflexions i sentiments dels pares que han vist com un adolescent ha decidit prendre’s la vida o dels que ho han intentat. O, Juan Carlos Martel a La malaltia. La proposta arriscada de Suicide notes té un to de misticisme perquè repassa les notes de comiat de personatges coneguts, textos que han fet més alta l’aurea de l’artista. En realitat, revela la seva soledat tot i la seva fama. Avui, que és tant forta la pressió a triomfar, afrontar testimonis suïcides impacta. La posada en escena a l’estrena a l’Antic Teatre (abans de la pandèmia) era amb el públic dalt de l’escena en el que circulaven lliurement la música i les emocions. Convidava a pensar que la decisió del suïcidi és pròpia i que mai se sap si algun dia t’atacarà o decidiràs garantir el dret a la vida i a la mort digna davant d’una malaltia incurable amb l’eutanàsia (per fi, legalitzada).
No parlar del suïcidi evita suïcidis? Qui tem molt a la mort és perquè també tem a la vida? Per què no són tristes les notes de suïcidi? Només es suïciden els optimistes? Les notes de suïcidi són un intent d’entaular una comunicació. En marcar i explicar la decisió d’abandonar la vida, la sobreviuen de manera infinita. Suicide Notes és una creació de Marc Caellas i David G. Torres que proposa reflexionar sobre el suïcidi i el tabú que representa. Un concert audiovisual a partir dels últims texts que ens van deixar brillants escriptors, artistes o músics i que un músic i una actriu celebren sobre l’escenari en una catarsi col·lectiva per seguir vius. És la preparació d’un concert i un concert, la preparació d’un suïcidi i… també la celebració de la vida.
Suicide notes és una obra escrita i dirigida per Marc Caellas i David G. Torres que ja s'havia presentat al Festival TNT de Terrassa. El primer, un artista contemporani amb projectes molt diversos que mesclen tècniques artístiques, i el segon, un comissari i crític d'art contemporani. A la programació de l'antic teatre la trobem aquesta obra dins la classificació de "Noves dramatúrgies" i, amb raó.
Es tracta d'una obra multidisciplinària i creativa que mescla text, performance, música en directe i audiovisuals. Els intèrprets Esteban Feune de Colombi i Sara Vidal van llegint diverses notes de suïcidi de personatges famosos com Kurt Kobain, Sylvia Path, Sid Vicius, Virginia Woolf o Stefan Zweig, entre molts d'altres, mentre interactuen entre ells, amb els músics i amb el públic.
A diferència d'altres obres que han tractat el suïcidi com l'obra de Llàtzer Garcia "No m'oblideu mai", que es va estrenar a la Sala Beckett aquesta temporada, es tracta d'una aproximació al fenomen del suïcidi fosca i macabra, ja que s'introdueixen detalls sobre la mort dels personatges emfatitzant on van morir i com van morir. És a dir, es fa el contrari del que es recomana quan s'aborda el tema del suïcidi. "No m'oblideu mai" dóna veu a les persones que han patit experiències al voltant del suïcidi, parla de que es pot sortir d'una situació de crisi i inclús incloïa cada dia de funció una conversa final entre el públic, els actors i un professional de la salut mental. En canvi, Suicide Notes acaba esdevenint una festa, amb fum, llums i música cada cop més intensa.
Imatge extreta del lloc web de TEATRON
La lectura d'aquestes notes, tot i assenyalar característiques interessants dels seus autors, és un exercici que no s'ha de relativitzar. El suïcidi de grans artistes com músics, actors i escriptors és un tema que ha creat el mite romàntic del geni maleït, que tot i el seu gran talent decideix acabar amb la seva vida. Si bé el suïcidi és un problema de salut pública del que cal parlar, és important fugir de visions simplistes i diferenciar entre el fet racional de triar deixar de viure, de la conseqüència de malalties mentals i addiccions que poden empènyer a qualsevol a una situació límit.
L'obra vol trencar amb la moral i el tabú que envolta el tema del suïcidi, però hi ha maneres de fer-ho que demostren molta més sensibilitat. La mort d'aquestes persones representa una gran pèrdua social (i personal per al seu entorn) que no s'ha de celebrar. Cal respectar les seves últimes paraules i entendre que el suïcidi és una problema social molt greu que s'ha d'abordar des d'una perspectiva constructiva i tenir en compte en quin sentit es pot arribar a influenciar al públic.
