Mercedes mais eu

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Mercedes máis eu és el resultat d’un treball de col·laboració entre l’artista Janet Novás i la compositora Mercedes Peón. Ambdues s’han ajuntat per explorar les relacions particulars que existeixen i s’estableixen entre la seva dansa i la seva música. Enmig dels instruments, els records, les cançons i els balls hi afloren els conceptes. Alguns, de naturalesa sobretot sociopolítica, estan presents en la dansa, els objectes musicals, els materials biogràfics… D’altres són conceptes més aviat somàtics o vivencials, que apareixen en els impulsos, els ritmes, les tonalitats, en les veus i les dinàmiques, en els silencis i les formes. Mercedes mais eu és híbrid entre la dansa i la música que mira cap a allò col·lectiu des de perspectives i sensibilitats gens arquetípiques. Una proposta subtil que de retruc també ens vol parlar sobre el desig com a força motriu i impuls creador.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mercedes mais eu

14/05/2019

Més que la suma de les parts

per Cristina Vidal Ferré

Mercedes máis eu Sala El Torín, Olot (Festival Sismògraf), 27 d’abril de 2019 [caption id="attachment_4673" align="aligncenter" width="350"] Foto: Stefano Benacci[/caption]

En el meu món ideal, fer d’espectadora hauria d’implicar percebre, rebre, viure les arts escèniques amb tot el cos, en tot el seu conjunt. Més enllà de l’observació, de l’escolta, del corresponent processament mental... Això és el que van aconseguir amb el públic (m’incloc, òbviament) del Sismògraf Mercedes Peón i Janet Novás amb la seva proposta Mercedes máis eu. Engrapar-lo just per les entranyes i transportar-lo al seu univers particular.

Mercedes máis eu és el fruit de l’encontre entre Peón i Novás, dues habituals en les seves respectives escenes que en conèixer-se anys abans d’estrenar aquesta peça van trobar en l’altra un llenguatge comú a partir d’on explorar i cercar nous sabers compartits. Extrapolar aquest intercanvi energètic (com elles mateixes l’anomenen) a un pla escènic és deixar-se portar cap a una atmosfera quasi màntrica que, tractant-se d’aquestes dues bèsties, no és qualsevol cosa.

La música de l’una i el moviment de l’altra tenen moltíssim més a veure entre sí del que pot suggerir aparentment la fórmula d’un solo de dansa acompanyat de música en viu. Si se’m permet la llicència, confessaré que al descobrir la programació del Sismo només el nom de Janet Novás i el fet d’haver tingut l’oportunitat de veure-la anteriorment  ja m’atreia, i que veure-la acompanyada d’una percussionista era un alicient súper llaminer. Doncs bé, la Mercedes no és només un alicient. No només les uneixen les arrels gallegues, o ser investigadores de mena... Realment parlen el mateix idioma, la fisicalitat i la catarsi són les eines que utilitzen tant per homenatjar i reivindicar una identitat pròpia com per evocar una col·lecció d’imatges, sensacions, records... La relació sinèrgica que es genera és hipnòtica i demana amb totes les seves forces ser viscuda. Per tant: si mai se us presenta l’ocasió de veure-les, ni goseu a dubtar-ho. Per molt que us en parlin o llegiu sobre elles, són d’aquelles obres impossibles de spoilejar. Novás ja ho deia en la seva anterior creació: “Si pudiera hablar de esto no haría esto”.

Cristina Vidal @criscriscrispeta