En Patufet és un menut coratjós i eixerit, amb ànsies, però, de fer-se gran. El muntatge, fidel a la tradició, reviu les conegudes trifulgues d'aquest marrec, tot i congeniar les aspiracions pròpies de fer-se un home, pròpies de tot infant, amb la il·lusió de perpetuar la història d'aquest singular protagonista, eternament menut.
En Patufet Saleta d'Esterri d'Àneu, 26 de juliol de 2019 El Centre de Titelles de Lleida té experiència en explicar contes clàssics i històries conegudes amb una tendresa especial. Cançons senzilles, titelles preciosos i connexió amb el públic solen portar tots els seus espectacles a bon port. En Patufet és en la mateixa línia, més centrat en la primera infància, però no aporta res de nou i simplement distreu, una estona, als més petits. Tothom, poc o molt, coneix la història del Patufet. La companyia lleidatana en proposa una versió que obvia detalls del conte tradicional per centrar-se en cançons i imatges que no contribueixen en teixir una bona dramatúrgia. Un Patufet que ja ha anat a buscar el safrà, que no ha de portar menjar al pare i que acaba creixent, per què? Recentment hem vist el mateix conte de la mà del Teatre Arrossegat de Catalunya (Teatre Nu) amb una dramatúrgia en vers que conservava l'essència del conte clàssic i s'atrevia a revisar certs aspectes per fer-lo més actual i proper. Tant és així que estrenarà versió de sala a la Fira Mediterrània de Manresa d'enguany. La diferència principal entre les dues propostes recau a la dramatúrgia i ens demostra com d'important és. Més enllà de la senzillesa dramatúrgica l'espectacle va com anell al dit pels més petits de la família, contents de sentir-se part de l'obra tot cantant patim, patam, patum. El Patufet més petit pels més petits. Martí Rossell Pelfort @MartiRosPel