Carousel
Teatre Grec, Festival Grec, 28 de juliol 2018
[caption id="attachment_2737" align="alignnone" width="1024"]
Forografies de Júlia Cortina[/caption]
He de començar valorant la feina i l'esforç de tots i cadascun dels membres de l'equip d’aquesta producció. A l'escenari, Anna Moliner i el cor de l'escola de teatre musical Aules, destaquen i ens ofereixen un espectacle impecable, juntament amb l'orquestra Pops Symphony i la resta d’intèrprets Miquel Fernández, Diana Roig, Ivan Labanda, Nina, Fèlix Herzog, Cisco Cruz, Beth Andrews, Jaume Costas, Joan Mas, Anna Pomar, Mireia Sanmartín, Clara Solé, Beatriz Macías, Cristina Miralles, Toni Luque i Oscar Reyes.
Fora de l'escenari, Daniel Anglès, Xavier Torras, Jordi Taixés, a la direcció, Marc Gómez, a l’adaptació, Raquel Ibort, Marc Salicrú, Marc Udina, Xavi Costas, Enric Vinyeta i Zuhaitz San Buenaventura als diversos departaments tècnics (escenografía, vestuari, llum i so), s'han esforçat per a mostrar-nos un espectacle visualment preciós on el treball i el talent són innegables.
Llàstima, que tota aquesta feina sigui per a dur a escena un contingut tan desencertat, una veritable patinada per part de la programació del Festival Grec d’enguany. Portar un clàssic a l’actualitat, per donar-li valor i com a element que s'ha de conèixer, sobretot si t'estàs formant en art dramàtic, no justifica el missatge que aquest envia.
“És que un home no pot agafar una dona per la cintura sense el seu permís?”, “M’ha pegat, però només ha estat una vegada”, “Els homes bons són avorrits”, “De vegades un cop, un cop molt fort, pot no fer-te mal”, “Sé que em pegaves perquè ets molt passional, però m’estimaves”. Són algunes de les rèpliques que podem escoltar en aquesta peça de les que no faré cap comentari, ja diuen prou per si soles.
El teatre és un art viu que dona l'oportunitat de revisar, adaptar i reinterpretar, precisament, els clàssics. Agafar aquestes precioses melodies i donar-les-hi un nou sentit sent conscient del moment social en el que ens trobem. Des de molts sectors, en concret des del cultural, estan sorgint les veus de la dona, històricament silenciada, i com bé expliquen en aquest musical, maltractada. No pot ser, no podem permetre que missatges com aquest, per molt clàssic que sigui, es segueixin perpetuant i tinguin un espai tan central al Teatre Grec de Barcelona.
Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet
