El hilo de Ariadna

informació obra



Autor:
Bàrbara Mestanza
Dramatúrgia:
Bàrbara Mestanza
Sinopsi:

 le propone al público un juego: convertirse en viajero mitológico que recorre sus caminos, encrucijadas y pasadizos tras las huellas del Minotauro, habitante inmemorial de sus confines.

El espectador – viajero se va convirtiendo gradualmente y sin proponérselo conscientemente en un Teseo que juega a buscar al Minotauro interior. Es un juego dramático a través de la memoria. Al perder los ojos, el viajero accede a la clarividencia de sus sentidos. Para proseguir el camino, debe entregarse al hilo invisible de intuiciones que no se limitan a proporcionarle información sino que revelan una dimensión poética vinculada a la memoria, la intuición y la premonición.

La oscuridad descodifica el cuerpo: las manos ven, la nariz evoca, los oídos sienten el silencio. El viajero regresa a sus orígenes y huele, palpa, percibe como si fuera la primera vez. La búsqueda de un lenguaje sensorial responde a la necesidad de recobrar el cuerpo como fuente de conocimiento.

El hilo de Ariadna se mueve entre paradojas y recupera rutas perdidas: Para ver hay que cerrar los ojos. Para escuchar es preciso el silencio. Para encontrar hay que perderse El laberinto es un camino de ida y vuelta, de muerte y nacimiento. De ida, en medio del riesgo, al centro habitado por el Minotauro; de regreso a la luz del día, con los sentidos y la memoria enriquecidos.

Este espectáculo tiene ya más de 30 años de vida y forma parte de una trilogía de Enrique Vargas.

Crítica: El hilo de Ariadna

22/12/2018

Montjuïc amaga un secret

per Anna Molinet

El hilo de Ariadna Teatro de los Sentidos, 13 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3785" align="aligncenter" width="694"] (c) Teatro de los Sentidos[/caption] La veritat és que és difícil relatar de manera objectiva una experiència tan personal i única – i sense fer cap spoiler. El fil d’Ariadna forma part del Teatro de los Sentidos, creació d’Enrique Vargas. La idea és oferir a l’espectador una experiència personalitzada, que jugui amb les emocions i els sentits, i que prengui un significat diferent per a cada persona. En una casa que sembla abandonada, situada enmig d’un descampat a dalt de la muntanya de Montjuïc, hi ha instal·lat aquest curiós teatre que ja des de fora ens indica que no és convencional. I és que allà dins s’hi cuina màgia. A foc lent. El fil d’Ariadna no ens explica una història, sinó que ens convida a un viatge on nosaltres mateixos, de manera individual, traçarem el nostre camí. Durant aproximadament una hora, recordarem sentits que mai treballem amb cura ni hi parem atenció, com el tacte o la gravetat. I intensificarem sentits que no valorem prou, com l’olfacte. Es destrueix per complet el concepte de la quarta paret, ensorrant l’arquitectura d’escenari-públic, i es desdibuixa la diferència entre intèrpret i espectador, ja que tan la companyia com la persona que entra a viure l’experiència tenen un rol dual on interactuen entre ells i a vegades observen i d’altres són observats. M’agrada parlar de El fil d’Ariadna com un viatge, més que un espectacle, perquè es tracta d’una experiència que t’emociona, t’ensenya, et fa reflexionar i et revela coses de tu mateix... perquè quan surts, no ets la mateixa persona que eres quan has entrat, i tens la sensació d’haver viscut en una altre món durant molt temps. És tan trencador que no dóna ni oportunitat a aplaudir, així que des d’aquí: gràcies per la màgia que creeu i per fer-nos volar a una altra dimensió. Anna Molinet @Annafase_