El llarg dinar de Nadal

informació obra



Autor:
Thornton Wilder
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Direcció:
Alberto Díaz
Intèrprets:
Bruna Cusí/ Marta Fíguls, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña/ Albert Prat, Maria Rodríguez Soto
Escenografia:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà / La Ruta 40
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Ajudant de direcció:
Jose Pérez-Ocaña
Companyia:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Producció:
Companyia de Teatre La Ruta 40
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

El transcurs de 90 anys al menjador de la casa dels Bayard celebrant el Nadal. A partir de l’obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

A través del pas dels anys per aquesta família, coneixem la vida al camp i els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana del canvi de segle passat. Una peça teatral carregada d’humanitat amb grans dosis d’humor i tendresa.


Crítica: El llarg dinar de Nadal

19/12/2018

Mullar els llavis en una copa buida

per Judit Martinez Gili

El llarg dinar de Nadal El Maldà, 14 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3743" align="aligncenter" width="407"] Roser Blanch[/caption]

La Ruta 40 interpreta la història d’una casa i tots aquells que hi habiten durant gairebé un segle a través d’aquesta tradició inesgotable que és el dinar de Nadal. A través d’això, l’equip artístic es sotmet al repte d’explicar molt amb molt poc donant moltíssima profunditat a un text breu i pla. El llarg dinar de Nadal es basa en la repetició de símbols per crear patrons i evidenciar la permeabilitat de les tradicions sobre les persones.

L’actitud de la gent canvia amb el pas dels anys i per tant cada intèrpret ha d’evolucionar prou perquè tot el públic ho percebi i ho assumeixi com a natural. Les complicitats que es puguin generar són efímeres i el canvi ha de venir precedit de gestos molt petits que el facin orgànic. La llum separa la vida de la mort i allò que sempre serà és el fil conductor inconscient. L’equip doncs, s’ha de coordinar per donar forma a un espai buit de res que no sigui pas del temps.

Seria interessant viure El llarg dinar de Nadal dels darrers noranta anys, perquè l’evolució en les relacions familiars a una Amèrica llunyana de fa la tira de temps queda un punt desplaçada de les inquietuds de qualsevol espectador. Això sí, com un secret en silenci, és almenys curiós, si no revelador, el focus damunt de la burgesia industrial i l’ombra d’aquells qui només són presents quan fa falta companyia; el servei.

Judit Martínez Gili @CritCultural

L'enllaç a Youtube no està disponible.