Mullar els llavis en una copa buida

El llarg dinar de Nadal
El Maldà, 14 de desembre de 2018

Roser Blanch

La Ruta 40 interpreta la història d’una casa i tots aquells que hi habiten durant gairebé un segle a través d’aquesta tradició inesgotable que és el dinar de Nadal. A través d’això, l’equip artístic es sotmet al repte d’explicar molt amb molt poc donant moltíssima profunditat a un text breu i pla. El llarg dinar de Nadal es basa en la repetició de símbols per crear patrons i evidenciar la permeabilitat de les tradicions sobre les persones.

L’actitud de la gent canvia amb el pas dels anys i per tant cada intèrpret ha d’evolucionar prou perquè tot el públic ho percebi i ho assumeixi com a natural. Les complicitats que es puguin generar són efímeres i el canvi ha de venir precedit de gestos molt petits que el facin orgànic. La llum separa la vida de la mort i allò que sempre serà és el fil conductor inconscient. L’equip doncs, s’ha de coordinar per donar forma a un espai buit de res que no sigui pas del temps.

Seria interessant viure El llarg dinar de Nadal dels darrers noranta anys, perquè l’evolució en les relacions familiars a una Amèrica llunyana de fa la tira de temps queda un punt desplaçada de les inquietuds de qualsevol espectador. Això sí, com un secret en silenci, és almenys curiós, si no revelador, el focus damunt de la burgesia industrial i l’ombra d’aquells qui només són presents quan fa falta companyia; el servei.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *