Concurso de malos talentos
Teatre Lliure de Gràcia, 10 de novembre de 2022
Avui toca fer cua per pujar les emblemàtiques escales del Teatre Lliure de Gràcia. És nit d’estrena i totes som aquí per veure què han fet aquesta vegada José y sus Hermanas. Platea plena i públic encuriosit, comentant com ens havien agradat les altres peces de la companyia i desitjant veure’n l’última novetat.
Les hermanas entren a escena sota 5 focus amenaçadors i ens informen que han vingut a decebre’ns. Que d’aquesta societat nostra de ritmes frenètics, (ultra)productivitat i necessitat constant de demostrar esforç i talent, elles no en volen participar més. Venen a fer el mínim possible per entretenir-nos una estona, que igualment tot el que veurem ja s’ha fet abans i que de Teatro del bueno, diuen, ja en tenim tots a casa nostra. Ens donen la benvinguda al futur, ens conviden als centros de bajo rendimiento.
Aquest és el tema de partida de la investigació que els ja conegudíssims Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera han fet per crear la darrera peça de la seva tetralogia. Sempre disposats a fer-nos reflexionar sobre temes d’actualitat, aquest cop ens parlen de complir expectatives, de la cultura de l’esforç i de guanyar-se el pa amb la suor del front. Cansades d’aquesta realitat que molt sovint som incapaces de defugir, ens proposen passar una estona amb elles sense haver-nos d’esforçar gens. Una estona d’anar al teatre sense pensar, que ja ho faran per nosaltres, permetent-nos gaudir i viure en aquest futur tan tangible.
Al Concurso de malos talentos les intèrprets ens expliquen les normes al començament i tot seguit despleguen les armas marca Jose y sus Hermanas. De sobte el què passa a un segon pla i el com guanya tot el protagonisme. Fan amb nosaltres el que volen: ens porten a veure-les suar al gimnàs, a ballar a un after, a una desfilada de banderes i a formar part dels seus assajos. Per fer-ho s'acompanyen d'un escenari que elles modifiquen al seu gust i d'un espai sonor d'Alejandro Da Rocha que acaba de tancar un espectacle profundament mamarracho que t'absorbeix per complet des que s'apaguen els llums. Cadascuna de les intèrprets té el seu rol, molt ben definit, però alhora molt plàstic al llarg dels diferents espectacles que han fet fins ara. Totes tenen una força i un caràcter escènic brutals, i coneguis o no la seva feina prèvia, és impossible no creure-te-les i comprar-los-hi ràpidament tot allò que diuen i fan.
És difícil mantenir-te quan tens un nom tan sòlid dins el panorama teatral català i estàs presentant la teva quarta peça com a coproducció del Teatre Lliure de Barcelona. És una genialitat, no sé si accidental o preparadíssimament irònica, fer-ho amb aquesta temàtica. Amb aquest clam a la inecessarietat d’estar constantment complint amb les expectatives pròpies i alienes. Amb aquesta celebració del no fer res però alhora, de fer-ho tot. Les hermanas son aquí per quedar-se per sempre, i ja son tan nostres que saben perfectament com fer-ho para no decepcionar.
Maria Pujol Cortada
@mariapuco_
