Sphera

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Aquest duet de dansa contemporània explora en una peça visualment impactant la relació entre la Lluna i la humanitat, especialment la cara lluminosa del satèl·lit.

SPHERA és un duet de dansa contemporània per a espais no convencionals. Aquesta peça visualment impactant explora la relació entre la Lluna i la humanitat, especialment la cara lluminosa de l'astre. SPHERA és una dansa de cossos líquids que es transformen i flueixen sota la influència del satèl·lit més antic de la Terra: la Lluna.

A cavall entre el Regne Unit i Catalunya, HUMANHOOD produeix obres úniques que fusionen la física moderna i el misticisme oriental amb un llenguatge fluid únic. Sota la direcció artística de Júlia Robert i Rudi Cole, HUMANHOOD s’ha convertit en una companyia de gran recorregut internacional i excel·lència artística. L’espectacle Torus, presentat al Grec Festival de Barcelona 2019, va ser nominat a millor coreografia als Premis de la Crítica Catalana.

Les funcions al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet són d'entrada lliure amb mesures anticovid.

Les funcions al Molí d'en Ribé de Santa Coloma són gratuïtes amb reserva prèvia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Sphera

10/06/2021

O com l'ésser humà perd les cantonades

per Héctor Naranjo-Gàmez

Sphera, Humanhood
Sismògraf d’Olot 2021, 24 d’abril de 2021

Una catifa colossal i circular de color blanc al centre d'una plaça de braus. El públic assegut en òrbita perfecta sobre l'escenari blanc. Sobre una lluna? El sol brilla amb força des del cel. De sobte apareixen la parella de ballarins: Júlia Robert i Rudi Cole, Humanhood. Van vestides igual, igual que l'escenari. Si s'estiressin sobre el flonjo escenari, només veuríem dos caps, dues mans i dos peus nus. Són al centre, un davant de l'altra. De sobte, comença la màgia.

Amb una música hipnòtica, Humanhood ens presenta un espectacle que reflecteix la cosmovisió que van elaborant des de Zero (2016) i Orbis (2017). Els seus moviments són sempre curvilinis, flueixen en l'aire com pintura blanca que forma espirals, com onades en l'aigua. Els braços i cames serpentegen des d'un tronc que es corba segons on el moviment precisa que vagi. Els únics moments on semblaria que hi ha línies rectes és quan el Rudi i/o la Júlia salten sobre si mateixos com gotes sobre un bassal, però, si hom s'hi fixa, cauen i s'impulsen com una essa, com una molla. Una dansa precisa i conscient, però que sembla improvisada.

Humanhood ens presenten unes translacions i moviments críptics que aparenten estar en sincronia en uns moments i en altres semblen ser cossos errants. Conviden a investigar el sentit d'aquests moviments- Hi ha cap sistema? Hi ha gravetats influents? Què o qui provoca el moviment? Existeix la falta de moviment?- o a reclinar-se i admirar bocabadat l’espectacle astral com fa l'ésser humà des de fa mil·lennis. Tot val en aquesta peça de dansa que hipnotitza a l'espectador abans d'adonar-se que ja s'ha acabat.

Héctor Naranjo-Gàmez
@tiodelbarret / @hector_naranjo_gamez