El gran mercado del mundo

informació obra



Adaptació:
Xavier Albertí
Dramatúrgia:
Albert Arribas, Mireille Camier
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marian García Milla
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudantia de direcció:
Roger Vila
Producció:
TNC, Compañía Nacional de Teatro Clásico
Intèrprets:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Autoria:
Nora Chipaumire
Coreografia:
Nora Chipaumire
Direcció:
Mireille Camier
Sinopsi:

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Finalista a espai escènic. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El gran mercado del mundo

18/06/2019

"¡Oíd, mortales, oíd!"

per Mar Panyella Bonet

El gran mercado del mundo Teatre Nacional de Catalunya, 13 de juny de 2019 [caption id="attachment_4794" align="aligncenter" width="401"] © May Zircus / TNC[/caption]

 La Fama daurada, mestra de cerimònies, vola amb un parell d’ales blanques penjada del sostre, de cara al vent. “¡Oíd, mortales, oíd!”.  Es dirigeix al públic amb un eco solemne, que pren un to mig religiós i mig teatral. Així doncs, aquesta dualitat bàsica pròpia de l’auto sacramental és present a El gran mercado del mundo des del principi. Xavier Albertí sap localitzar-la dins el text i portar-la a escena, ressaltar-la i explicar-la en el redescobriment d’un gènere que no s’explora gaire sovint.

La proposta del Teatre Nacional per tancar la seva temporada a la sala gran, si més no pel que fa a les peces de creació pròpia, té un valor sobretot textual i conceptual, que supera el de la direcció i el de la posada en escena. El resultat de tot plegat és un espectacle ambiciós que vol ser exuberant i que en alguns moments aconsegueix ser agradable, però que deixa amb la sensació de no haver omplert del tot l'escenari de la sala gran. Bona part de l'acció passa íntegrament davant d’un taló negre que, per més que funcioni com a eina per a ressaltar la característica al·legòrica de la història, al final acaba fent-se una mica monòton. La gran atracció de fira que apareix més tard, i que crea un contrast lluminós i hiperbòlic, de vegades també sembla que no acaba d'esprémer del tot el seu potencial. Al final queda una mica la sensació que s'hagués pogut treure més de partit a la representació si alguns recursos escènics s'haguessin gestionat diferent.

Tot i així, més enllà dels problemes que el muntatge pugui arribar a presentar, cal ressaltar que els actors aconsegueixen fer arribar al públic d’una manera clara i directa un text que essencialment no és fàcil. El llenguatge de Calderón de la Barca no ha estat modificat, i els actors el converteixen en un vehicle que fa que la història arribi al públic i que situa el context històric del text sense la necessitat de perdre els trets lingüístics que el caracteritzen. Els actors, i en extensió la direcció, aconsegueixen modernitzar Calderón sense haver d’adaptar-lo de manera significativa. Aconsegueixen fer intel·ligible un text dens i ple de recursos poètics a través d’una bona interpretació a nivell personal i també d’un bon treball en equip.

El principal encert de la producció recau en el text mateix, que funciona perquè es mou sorprenentment bé entre el teatre de diferents èpoques. És cert que la història està impregnada de l’eco de les tragèdies i de l’èpica clàssiques, però el tema que tracta i l’imaginari sobre el qual es construeix la història són plenament contemporanis. El text qüestiona el paper de la moral humana dins d’un sistema basat en l’adquisició i la perpetuació del  poder, un sistema que a la vegada és controlat per la pressió del dogma. Calderón fa servir al segle XVI la metàfora del mercat per parlar del món, i la comparació s’adapta perfectament als nostres dies, s’actualitza de manera natural quan es posa al costat del fenomen de la globalització i de l’economia capitalista.

El Gran mercado del mundo parla de la moral, de la bondat, de la llibertat i de la felicitat. Tots aquests han estat temes recurrents en altres obres que s’han pogut veure durant la temporada del Nacional, a totes les tres sales que configuren l’espai del teatre. Per més que la producció no acabi de quallar a nivell pràctic, els moments escènics que més destaquen en l’obra són suficientment bons per fer que l’espectacle, com a conjunt, valgui la pena. És un bon final per la temporada del Teatre Nacional de Catalunya, que s'acaba de dibuixar com a un conjunt coherent amb la incorporació d'aquesta proposta. El text de Calderón de la Barca, que és fantasiós i polític alhora, es veu recolzat per una posada en escena que és estèticament agradable i que connecta bé amb l'espectador. En definitiva, El gran mercado del mundo és una experiència agradable que deixa espai a la reflexió abans que comenci la temporada d’estiu.

Mar Panyella