Yerma. Teatre Akadèmia

informació obra



Intèrprets:
Xavier Torra, Ariadna Fígols, Isabel Soriano, Rosa Serra, Alba Valldaura, Elena Visus
Autor:
Federico García Lorca
Direcció:
Marc Chornet
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Ajudant de direcció:
Anna Maria Ricart
Escenografia:
Laura Clos ‘Closca’
Vestuari:
Marta Rafa
Caracterització:
Marta Rafa
Il·luminació:
David Bofarull
Sinopsi:

Un entrellaçament de mitologia, mons poètics i realitats envolta uns personatges, Yerma i el seu marit, enfonsats per l´asfixia que genera l´estricta intromissió i vigilància dels habitants de l'entorn on viuen. A les relacions entre la dona i l´home no els és permesa la llibertat i l'espontaneïtat imprescindibles per a dur a terme el desig, saber qui són i com som. De manera que l´amor, queda sepultat per la turba.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Yerma. Teatre Akadèmia

31/01/2018

¡Ojalá fuera yo una mujer!

per Sílvia Mercè i Sonet

Yerma Teatre Akadèmia, 26 de gener 2018

Projecte Ingenu porten des del 2013 treballant en la investigació teatral, impulsant juntament amb la Nau Ivanow un projecte de recerca i creació anomenat Escena Germinal, i també, creant els seus propis espectacles sota la direcció de Marc Chornet. Top Girls, Romeu i Julieta i ara veiem per segona vegada Yerma, al teatre Akadèmia.

Aquesta temporada està a vessar de reposicions de la temporada anterior.  Últimament els espectacles no duren en cartellera més de dos mesos, però l’èxit que estan tenint les noves companyies, les joves, les que aposten per un tipus de teatre una mica diferent; obliga que les sales petites, les que s’arrisquen a programar aquests nous espectacles, hagin de prorrogar-les i reprogramar-les una i una altra vegada (com passa per exemple amb El llarg dinar de Nadal al Maldà).

El text de Lorca ens parla d’una dona que, tot i els repetits intents, no es queda embarassada del seu marit, i de tota la tristesa i dolor que això li provoca, fent que tant ella com la seva relació s’assequi i es marceixi, desencadenant en un tràgic final. Des de la perspectiva d’una dona que no vol tenir fills, el fet que aquest fos l’únic tema de la peça, va fer que se’m fes una mica llarga, quan totes i cadascuna de les escenes giren al voltant del mateix.

D’altra banda, vaig gaudir molt de la resta d’aspectes que conformen l’espectacle. En primer lloc, l’estètica. Com els actors van transformant la posada en escena amb delicades coreografies i simbolismes sobre la fecunditat i el cicle vital. Cada moviment està coreografiat i adquireix significat en combinació amb la totalitat del muntatge. La llum i el so canvien a poc a poc i de manera molt orgànica, et van introduint a l'atmosfera de la peça en la que et quedes hipnotitzat sense que te n'adonis.

La interpretació, per part de tot el repartiment, natural i espontània (o com a mínim creant la il·lusió de l’espontaneïtat) que ajudava molt a la musicalitat del vers i alhora a la comprensió del discurs, em va fascinar. També cal mencionar el que per a mi va ser una gran sorpresa: les veus de les intèrprets, que ens regalen unes cançons a veus fantàsticament cantades. Diversos elements i decisions de direcció lligaven una època passada, la que retratava Lorca, amb l’època actual, dotant i subratllant la universalitat i atemporalitat al text.

Per últim, també vaig gaudir de l’últim objectiu del teatre, la reflexió que vivim després de veure un espectacle que ens ha remogut. Yerma em va fer reflexionar molt sobre la condició de dona i com la societat i la tradició ens encaminen cap a una manera molt determinada de ser i de viure pel simple fet d’haver nascut amb uns genitals o uns altres. “¡Ojalá fuera yo una mujer!” diu Yerma referint-se al fet que no quedar-se embarassada, no ser fecunda, la convertia en “no dona”.

D’aquesta manera una infinitat de preguntes van aparèixer al meu cap: sóc menys dona per no voler/poder tenir fills? He d’acceptar que el meu objectiu vital és ser mare? Puc ser dona en sí, sense dependre d’una descendència o d’un cònjuge o d’una feina que em converteixi en dona? Què és “ser dona”? Sóc una dona, segons els estàndards presents en la societat nord-occidental, patriarcal i capitalista?

Sílvia Mercè @pinyasonet