RÖBOTA (servitud) és una peça de ciència ficció futurista i distòpica: en una societat on les relacions heterosexuals estan prohibides per llei per tal d’assolir un absolut control de la natalitat (la sobrepoblació mundial és alarmant i els robots ja fan quasi totes les feines que feien les persones), hi ha lloc per a l’amor?
Broto, enginyer en intel·ligència artificial, treballa en un sorprenent prototip de robot dins la omnipresent multinacional RÖBOTA. Palía, la seva parella, un nostàlgic de la vida humana prèvia al nou règim, es desespera per la impossibilitat de trobar feina en aquest món pràcticament robotitzat. I Eva, la seva cap, una de les principals científiques de la multinacional, està a punt d’incomplir la principal prohibició imposada per l’Estat…
Röbota (servitud) Tantarantana, 4 d'abril de 2019
La companyia El Eje, després de l'èxit de la temporada passada amb Masticar hielo, torna amb Röbota (servitud) que també és una coproducció amb el Tantarantana dins del programa artístic de creació El Cicló organitzat per aquest teatre. Aquesta vegada és Mar Pawlowsky la dramaturga i directora d'aquest thriller tràgic, distòpic, futurista i heterofòbic.
L'espectacle ens situa al futur, uns 400 anys enllà, on un nou règim relacional ha entrar en acció. En efecte, la vida humana com l'entenem ara és criminalitzada i perseguida, sembla que la música, les abraçades sinceres i els diumenge en família ja no existeixen; i les relacions heterosexuals tampoc són ben vistes. Se'ns obra al davant un món on allò orgànic es confon amb la tecnologia que, de tan avançada, és capaç d'enganyar-nos sobre la nostra pròpia identitat i els sentiments són reprimits perquè des que sé qui soc que no paro de sentir, no paro de patir...
Röbota és la multinacional que acaba controlant tant el mercat mundial com la vida humana; tot transcorre sota la vigilància cada vegada més precisa i invasiva de la seva alta tecnologia. L'argument és un pretext per parlar de com ens relacionem, posant en evidència la manca d'acceptació d'allò que és diferent. L'obra capgira la visió que tenim del món des de l'heterosexualitat i ens mostra què passaria si no ocupéssim aquest lloc de privilegi, si deixéssim de donar per descomptat que el nostre és el punt de vista que mereix ser respectat i acceptat. Amb tres intèrprets dalt d'escenari, Maria Hernández, Eric Balbàs i Marc Ribera, és suficient per mostrar un triangle amorós fet de relacions ortopèdiques, despullades de tota delicadesa i habilitat en el tacte.
El muntatge, que a l'inici es fa un pèl lent fins que comença a agafar embranzida, compta amb suport audiovisual en alguns moments. Els elements de l'escenografia són pocs perquè s'opta per treballar amb l'imaginari d'una maquinària sofisticada i transparent que els actors manipulen a la perfecció. La textura robòtica que es respira sobretot a l'inici de l'obra va ablanint-se a mesura que aquesta avança per acabar amb un clam d'humana desesperació que és un bon toc d'alerta davant del món que estem creant.
Joana Cortils