Estudi per a pandereta

Dansa

informació obra


Direcció:
Tomàs Aragay, Joan Català
Producció:
Imma Bové
Autoria:
Joan Català
Sinopsi:

Parla San Juan de la Cruz en les seves cobles d’un “entender no entendiendo”.

Surto de casa amb en Tirso i una pandereta. Busquem un èxtasi de pura contemplació, tot imitant el cant de certs ocells, però no tenim ni idea del que signifiquen els sons que emetem. Iniciem un viatge que es tanca cap endins. Tan sols ens acompanyen allò que fem i allò que diem des d’un iPad, una pandereta i uns versos. Fem nostra aquella màxima de San Juan de la Cruz a Subida al monte Carmelo on diu que “para venir a lo que no eres, has de ir por donde no eres”.

Durant la tardor i hivern del 2017/18 hem iniciat aquest treball que relaciona dansa i música amb una voluntat de mística encarnada. Ens plantegem el moviment com un deambular per llocs amb la intenció que aquells signes que emetem siguin marcats i transformats pels accidents externs del trajecte, algunes vegades íntim, i altres vegades abrupte i invasiu.

El que es mostra al Sismògraf forma part d’un procés d’investigació que finalitzarà amb la presentació d’un treball més extens a la tardor del 2018.

* S’aconsella dur calçat còmode, s’ha de caminar.

* No recomanat per a persones amb mobilitat reduïda.


Crítica: Estudi per a pandereta

11/05/2018

Passejada mística

per Dolça Alcanyís

Estudi per a pandereta Festival Sismògraf d'Olot, 21 d'abril de 2018

Ens trobem al Museu dels Sants d'Olot, indret intrigant que manté expectants totes les persones que estem pujant per les escales, estretes i fosques. Societat Doctor Alonso està a punt de començar un trajecte itinerant de la mà de Tomàs Aragay, que ens fa d'amfitrió.

Estudi per a pandereta és un passeig intrínsec banyat de misticitat que ens trasllada des de converses entre Antoni Tàpies i Jose Ángel Valente acompanyats de sons inhòspits d'un micròfon refregat sobre les sis cordes d'una guitarra clàssica i a voltes les ungles de Tirso Olive grapejant-ne la caixa de ressonància fins a textos de San Juan de la Cruz. Tot endinsant-nos en les entranyes del museu els rajos de llum que travessen els vitralls llisquen sobre la sonoritat salvatge i l'olor de resclosit de les estances. Més tard, a la terrassa, Sofía Ascencio ens delita amb moviments aquosos, que ens recorden a un ocell, creant un diàleg intrigant amb la seva pandereta que acaba transformant-se-li en el propi rostre.

Si más vivo más muero, y muero porque no muero. Floten dissonants les paraules de Sant Juan de la Cruz entre escultures de sants mutilades a mida humana que duen penjats del coll, com a penitents, els membres esquarterats pel pas del temps. Tots els sentits es concentren en trobar Ascencio i Olive en l'estança. Sentim els sons enigmàtics de la veu i la guitarra però no és fins més tard que els descobrim amagats entre les figures.

Contrastant amb la intensitat de la jornada, un refrigeri fa florir una enraonia distesa amb Aragay i Ascencio en la que ens transmeten les seves intencions de cercar nous espais amb identitat i singularitat pròpia on poder traslladar la seva creació.

Dolça Alcañiz