Diptych: The missing door and The lost room
Teatre Municipal El Jardí – Figueres, 28 d'octubre de 2023
Lectores de Novaveu, sou prou cinèfiles com per haver vist les pel·lícules del mestre del suspens: Alfred Hitchcock? Si no heu vist Psicosis, Els Ocells o La finestra indiscreta us recomano fortament que les mireu. Per què? Doncs perquè són un referent pel cinema de terror i també per llegir les peces de la companyia Peeping Tom.
Si us fixeu en el logo de la cia belga, veureu que hi ha un ocell sobre la O de Tom: un corb, una de les aus més temudes després que Edgar Allan Poe escrivís el poema The Raven. Una casualitat o una picada d’ullet? Peeping Tom es nodreix, com ho han fet abans altres autors del cine i la literatura, dels racons més foscos de l’ésser humà per crear autèntiques obres mestres. Les coreògrafes Gabriela Carrizo i Franck Chartier basen el seu univers creatiu en descobrir allò que normalment queda amagat o en silenci. De fet, el nom de Peeping Tom es refereix a un personatge popular que ha esdevingut un referent de voyeur masculí. Un altre punt en comú amb Hitchcock: el públic esdevé part com a testimoni i en certes ocasions té més informació que els personatges.
A Diptych, les dues peces que vam poder veure al Teatre Jardí de Figueres el passat 28 d’octubre, es barregen els llenguatges de la dansa contemporània, el teatre, la magie nouvelle, l’escenografia, el disseny de llums i el so per crear una atmosfera extremadament cinematogràfica, que ens porta a un espai emocionalment intens entre la por, la sorpresa, la tensió i l’humor. Diptych no és una peça de nova creació, sinó que va ser el resultat de la col·laboració l'any 2013 amb el Nederlands Dans Theater anomenada The missing door que més tard va continuar amb The lost room (2015). Va ser l'any 2020 quan van crear el binomi entre les dues peces com una de sola, amb un canvi d’escenografia integrat dins de la dramatúrgia.
Actualment, Peeping Tom són un referent en l’àmbit de la dansa i el teatre, no només del llenguatge de moviment que desafia l’anatomia humana i genera cossos estranys i pertorbadors, sinó també per com generen el suspens en els seus espectacles a través de l'escenografia, la qual desafia la lògica del temps i l'espai.
Us puc assegurar que aguantareu la respiració més d’una vegada i que sense adonar-vos, el vostre cos estarà en tensió, agafant-se fort a la butaca del teatre.
