La porta absent i La cambra perduda
Teatre Grec, 19 de juliol de 2020
Per molt que la meva trajectòria en platees pugui considerar-se curta, té significativa importància que m’atreveixi a dir que mai fins ara havia parat tanta atenció a un espai sonor, de llums i a un muntatge escenogràfic com amb les dues peces de Gabriela Carrizo i Franck Chartier que la companyia Peeping Tom van interpretar al Teatre Grec.
El que s'escolta, el que es mira i el que s’intueix marquen la tònica d’allò que sentim. Les dues peces, una més de suspens i l’altra més macabra, posen els pèls de punta des de les butaques solitàries del Teatre Grec. La porta absent i La cambra perduda són relats de moviment amb l’angoixa com a protagonista, on les emocions són gestos que componen un muntatge molt visual. Es fa difícil entendre què turmenta exactament als personatges, però pren protagonisme un sofriment transversal, que es contagia a les persones assistents per generar una atmosfera de tensió ofegada per la mascareta.
La posada en escena d’aquest espectacle és molt forta, sobretot perquè ballarins i ballarines construeixen una imatge gore a través d’un brutal domini del cos, quadrat a la perfecció amb so-soroll i amb efectes de llum. Artistes conviuen damunt de l’escenari a ulls de tothom amb regidoria i tècnics que mereixen, per una vegada, ser vistos en un muntatge mil·limetrat i cronometrat del qual depèn del tot el perfecte funcionament de cada peça.
Peeping Tom interpreten un enigma que es pateix i s’admira a la vegada. Com amb tot, pren especial importància l’estat emocional del públic. En aquesta ocasió tothom respirava el teatre amb el cor obert després de saber que possiblement aquella experiència seria la darrera peça d’arts escèniques que gaudirien de la temporada. Centenars de persones emocionades de ràbia preparades per ser-hi en els últims minuts de bellesa en viu. Sens dubte, aquest espectacle ni es va interpretar ni es va viure d’esquena a la situació actual. Per això va ser tan singular.
Judit Martínez Gili
@critcultural
