Lo nuestro

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Nit de Cap d’Any. Una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou? 

Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm a punt i la tele posada per veure les campanades. Tot està llest per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort.

Al desembre de 2018 vam obrir una convocatòria per a rebre textos de cara a configurar la temporada 19-20. Vam rebre més de 100 propostes de les quals n’hem escollit una: LO NUESTRO, d’Eu Manzanares.

Eu Manzanares, amb qui havíem comptat com actriu a Estat Decepció, ha escrit peces curtes, guions per a televisió i cinema i dramatúrgies per a tallers de teatre i els textos “Un apret blau-cel”, “Deixalles” i Idoti, Iranti” (seleccionat com a text català contemporani del Cicle de Lectures Dramatitzades de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya). LO NUESTRO és, doncs, el primer text que estrena com a producció en el circuit professional. Una opera prima fresca, honesta i divertida que estarà en cartell el desembre 2019 i gener de 2020.



Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lo nuestro

27/12/2019

«Per Nadal, cada ovella al seu corral»

per Annie Pugnau

Lo NuestroSala Flyhard, 9 de desembre de 2019

www.salaflyhard.com

Les festes de Nadal impliquen un excés en tots els aspectes: il·lusions pertot, consum energètic i comercial innecessari, el menjar que et surt per les orelles, la pujada de sucre ... i el temps en família. Aquest darrer aspecte és el més significatiu de Lo nuestro, un text d’Eu Manzanares dirigit per Mercè Vila Godoy. La Sala Flyhard ens el posa en escena i esdevé l’opció estrella per tal d’escalfar motors pel frenesí nadalenc que alguns anhelen i d’altres odien.

Com ja sabeu, l’estructura de les unitats familiars és complexa i diversa. Hi ha famílies per a tots els gustos: n’hi ha de grans o petites, tradicionals o modernes, estables o desestructurades, sofisticades o vulgars, fredes o càlides... I com més heterogènia i global és la societat més es reinventen. Però, aquest assortiment de “nissagues” o “clans” comparteixen entre si un tret característic: la capacitat de posar-se en evidència en un moment determinat de l’any.

Eu Manzanares ens situa enmig d’una humil celebració de cap d’any que té de tot menys espai per a l’avorriment i ho fa amb un text fresc, autèntic i divertidíssim. Paul Berrondo destaca per donar vida a les paraules amb naturalitat i sinceritat fet que ens permet viure el personatge de forma divertida i molt propera. Pau Poch, Eli Iranzo i Eu Manzares tanquen aquest conjunt que aconsegueix aclaparar l’espectador i introduir-lo dins l’escena.

Certament, tot el conglomerat d’elements que conformen l’escenari et permeten imbuir-te de la realitat que transmeten els moviments, les expressions, les paraules o els silencis que omplen cada detall de l’acollidor espai. L’espectador oblida la seva condició i s’acaba convertint en un Guerrero Fernández més. I és que aquesta encantadora família tindrà tots els defectes i virtuts que hi vulgueu veure, però se l’acaba estimant. I no és aquesta, al cap i a la fi, la finalitat de les festes de nadal?

L’Estrella d’orient estarà sobre la Sala Flyhard fins al 10 de febrer, de manera que no hi ha excusa per perdre’s aquesta estereotipada i divertida família. Els Guerrero Fernández us hi esperen amb moltes sorpreses. Bona nit de cap d’any!

Annie Pugnau@AnniePugnau