Versiones paralelas

Musical

informació obra


Autoria:
Stefano Masini
Direcció:
Sergio Peris-Mencheta
Sinopsi:

Cuplet, del francès “couplet”.

Reivindiquem i reinterpretem les temàtiques i els ritmes del cuplet, el tango, el fandanguilo, el foxtrot i el pasodoble.

Amb afanys d’humor i batalla aquest espectacle neix d’un treball de recerca i transformació dels cuplets del Paral·lel dels anys 20 per una posada en escena contemporània, fresca i moderna. Al nostre punyeter gust.

“No me gustan los toros ni los toreros. Cada vez que asisto a una corrida, desgracia segura.” va dir Raquel Meller, una de les cupletistes més importants i conegudes del nostre país i del mon sencer.

Homenatgem també figures com Ramoncita Rovira, la cupletista sortida d’un petit poble de Lleida que acabaria sent la mare de grans cuplets com el “Fumando espero” o el “Remena nena”; Conchita Piquer, la primera cupletista en fotografiar-se nua i que li va portar la contrària al dictador; i Amalia Molina, la cupletista que cantava a les primeres diputades de la II República espanyola.

Crítica: Versiones paralelas

07/03/2019

Plomes, brillantina, política, humor i un Martini Rosso

per Jaume Ricart

Versiones Paralelas El Molino, 3 de Març de 2019 [caption id="attachment_4352" align="aligncenter" width="300"] Fotografia de Gloria Ribera.[/caption]

Després de Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi Glória, arriben Versiones Paralelas. Un nou espectacle de la Gloriette Blanch (Glòria Ribera) i Amalia Calderón. La Vedette de Ponent, que també és actriu de la jove companyia de teatre Jose y sus Hermanas, de la mà d’Amalia Calderon, al piano, han reviscut, a l’hora del vermut, la història del Paral·lel. Amb aires renovats han interpretat i reinterpretat cuplets, tangos, fandangos... també algun rap i algunes peces de reggaeton, tot acompanyat de plomes, brillantina i un Martini Rosso.

A l’escenari Gloriette Blanch, amb una actuació esplèndida, carregada d’humor, crítica artística i política, amb un muntatge que respira aires de postmodernitat, no deixa de reclamar la lluita feminista i LGBTI. Ens recorda que: “allò personal és polític”. Així ens ho fa constar amb el seu acting.

Així doncs han desemmascarat aquella història del Paral·lel, recordant i reclamant el relat amagat d’aquelles grans artistes i intel·lectuals oblidades. Diumenge el molino brillava novament i les espectadores ja esperem poder tornar a veure la Cupletista de Guissona.

Jaume Ricart Sánchez @jaumercrt