La mascarada. Pirates Teatre

informació obra



Autor:
Molière
Companyia:
Els Pirates Teatre
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Ariadna Cabiró, Ricard Farré, Laura Pau, Anna Romaní
Direcció Musical:
Ariadna Cabiró
Vestuari:
Maria Albadalejo
Assesor de moviment:
Anna Romaní
Escenografia:
Enric Romaní
Il·luminació:
Adrià Aubert
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Molière és un dels grans comediants del teatre europeu i a Els Pirates Teatre ens encanta fer comèdia i acostar els grans autors al públic actual. En aquesta ocasió, doncs, anirem de la mà de l’autor francès per donar nova vida a un gènere poc conegut a casa nostra: la comèdia-ballet. Farem un intens treball d’investigació i adaptació a partir de l’obra El burgès gentilhome, una comèdia àcida i trepidant que reflexiona sobre l’engany, l’aparença i la incorporació a la societat dels anomenats nous rics. Creada per Molière (dramaturg), Lully (compositor) i Pierre Beauchamp (coreògraf) per a la Cort de Lluís XIV, El burgès gentilhome és una obra mestra que va reunir els millors autors del seu temps i que creiem que encara avui manté molt viva la seva essència còmica.

Crítica: La mascarada. Pirates Teatre

17/12/2019

Postureig del s.XVII

per Anna Molinet

La mascaradaTeatre Akadèmia, 11 de desembre de 2019

(c) Pere Tordera
(c) Pere Tordera

'El burgès gentilhome' és una reconeguda obra de Molière, classificada dins del gènere comèdia-ballet👯‍♀️. No se m'acut una companyia millor per a adaptar i representar aquesta obra que Els Pirates🏴‍☠️, coneguts per saber traslladar clàssics a l'actualitat, sempre amb elements musicals i de comèdia.

L'obra parla sobre el que avui en dia es coneix com a postureig i el desig de ser influencer🤳. Termes força subjectius i aparentment nous, però que, com es demostra a l'obra de Molière, sempre han existit. El protagonista aspira a impressionar a la noblesa i demostrar que és virtuós, i per això intenta aprendre totes les disciplines possibles👨‍🎨 i de manera exprés, sense un interès real per cap. Per tan, malgrat l'obra sigui del segle XVII és fàcil relacionar-la amb l'actualitat.

La versió original es presenta com una obra difícil i de gran format, ja que hi han molts personatges, una orquestra🎻 i ballarins, però els Pirates aconsegueixen escalar-ho sense que es perdi res pel camí. Tot i estar acostumats a veure els Pirates fent mil i un personatges i aconseguint canvis de vestuari en un temps vertiginós, no ens deixa de sorprendre quan els veiem en acció🤯. Ho tenen tot perfectament orquestrat, i fins i tot aconsegueixen canvis d'escenari en cosa de segons, jugant amb plafons translúcids i canvis de llum.

Un altre repte de l'obra, i que està relacionat amb el gènere i l'any que es va escriure és que utiliza un tipus de dansa clàssica pròpia de l'època i també instruments que ja no es veuen massa avui dia, com el clavicèmbal🎹. Però de nou la versatilitat dels components de la companyia els soluciona el problema: compten amb l'Anna Romaní, experta en dansa antiga i la clavecinista Ariadna Cabiró. (Com a pianista amateur que sóc, he de dir que em va emocionar molt escoltar en directe un clavicèmbal, ja que mai n'havia tingut el privilegi🥰😭).

Així doncs, se'ns presenta una obra on s'han cuidat tots els detalls, amb música original interpretada per la majoria del repartiment (trobem violins, una viola, una flauta, el clavicèmbal❤️…), molts personatges i molts canvis de vestuari🌪, i una dosi important de comèdia Pirates-style. Tampoc hi falta un in crescendo d'aleatorietat en que de sobte l'absurd🥑 guanya pes i el ritme de l'obra s'accelera.

En resum, una obra molt divertida, amb moments molt top👏, tan a nivell còmic, musical i de l'absurd, que cuida tots els detalls del clàssic i els adapta a un format molt made in Pirates. El meu únic comentari hagués sigut que molaria que s'haguéssin deixat emportar encara més💨, i que el clàssic hagués sigut menys literal.

Anna Molinet @Annafase