La néta del Senyor Linh

informació obra



Traducció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Lluís Homar
Vídeo:
Klaas Verpoest
So:
Diederik de Cock
Vestuari:
Tim Van Steenbergen
Companyia:
La Calòrica
Direcció:
Israel Solà
Sinopsi:

Pel prestigiós director belga Guy Cassiers, La néta del senyor Linh és un projecte europeu. Una idea compartida per Temporada Alta en la seva aposta decidida per col·laborar amb els creadors més importants del continent europeu en la manera de crear la peça i en el fons del conflicte que retrata. En cada nou muntatge estrenat a ciutats europees, el monòleg basat en la novel·la de Philippe Claudel s’adapta a la llengua, la cultura i la personalitat de l’actor que assumeix el text. A Catalunya, Lluís Homar. I en el fons, perquè aquesta faula sobre l’exili, la soledat i la identitat és també una metàfora sobre l’estat de confusió en què viu Europa.

Klaas Verpoest finalista a eines digitals als Premis de la Crítica 2018

Crítica: La néta del Senyor Linh

13/12/2018

Prenem consciència

per Maria Cambil

La néta del senyor Linh El Canal, 6 de desembre de 2018

El belga Guy Cassiers, reconegut per ser mestre en l'ús de les noves tecnologies per innovar l'escena actual, dirigeix la versió teatral d'un dels llibres de l'escriptor Philippe Claudel. Aquest és el principal repte, a parer meu, que assumeix aquest espectacle: fer teatral el que no ho és. El monòleg, traduït per Sergi Belbel, és interpretat pel gran actor Lluís Homar, qui amb la seva imponent presencia i amb gestos molt petits dóna vida als tres personatges: el senyor Linh, que duu a la mà la seva petita néta Sang Diû, el senyor Bark i el narrador.

La simplicitat del muntatge, dóna la major importància a l'actor que la representa i a les delicades paraules amb les què ens expliquen la història, que ens farà viatjar pel nostre imaginari i veure la vida d'un home que marxa de la seva terra amb només una nena. Arriba on no té res, on no entén l'idioma, però sempre avança amb bondat i un somriure. El muntatge agafa suport d'una pantalla, on es projectaran els dos personatges, Linh i Bark, amb una proposta de live càmera. A la pantalla també podrem llegir diferents paraules que ens aniran guiant pel que passa el personatge principal, encara que ja s'entengui. Homar trasteja diferents instruments musicals amb els quals crea sons que ens recordaran al món oriental durant les transicions d'escena a escena.

L'obra forma part d'un projecte europeu, el qual Cassiers pretén col·laborar amb els creadors més importants dels diferents països del continent europeu per recrear la peça allà on la porta, adaptant-la al lloc i a l'actor que la interpreta per tal que es pugui treballar a fons el conflicte que retracta: la soledat, l'exili i el panorama que viu Europa i la seva incapacitat per acollir les persones que arriben a les nostres fronteres per ser refugiades.

És una llàstima que al teatre seguim veient la insistència del que hem de canviar. Obres com aquesta o el musical Maremar ens ho recordaran. Fins quan haurem de seguir creant un contingut que ens faci reflexionar sobre aquesta problemàtica? Quan prendrem consciència real i farem el canvi?

Maria Cambil @SraKetchup @maria_ketchup