Hilos

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Rosa Díaz, Joan Font, Jaume Policarpo
Intèrprets:
Rosa Díaz
Composició musical:
Ángel Pereira
Companyia:
La Rous
Escenografia:
Davide Scatá, La Rous Teatre
Vestuari:
Laura León
Il·luminació:
Jose Díego Ramírez
Producció:
La Rous i AAIC
Autoria:
Jaume Policarpo
Sinopsi:

Venim al món units pel cordó umbilical que ens entrellaça d’ una manera única a la nostra mare, però... què passa després amb aquest fil? El cordó es talla en néixer, però el vincle que es crea entre ambdues parts, com un fil invisible, roman viu. Us parlo de la història de la meva mare, una dona plena de vida, que va donar a llum catorze fills units a ella per un fil. Us parlo dels fils transparents que la vinculaven de manera indissoluble a la seva família i del llegat que ens va deixar a cadascun per ser capaços de teixir els nostres propis fils.

Crítica: Hilos

07/03/2017

“Procura llenar la vida de años y no de años la vida”

per Aina Moles
Hilos LaSala Teatre, 3 de març de 2017 hilos_low Hilos és un homenatge a les mares i als vincles familiars. Possiblement la proposta més íntima i personal de Rosa Díaz, directora i actriu de La Rous Teatro. A Hilos, parla de la història de la seva mare, una dona plena de vida a qui li van dir que no podria tenir fills. En va tenir catorze, units a ella per un fil que teixeix una teranyina que vincula tota la família. Díaz parla dels fils invisibles que la seva mare va crear entre ella i els seus fills, així com del llegat que els va deixar per ser capaços de teixir els seus propis fils. Seguint les petjades dels anteriors muntatges de La Rous Teatro, Hilos tracta temes tan transcendents com la vida, la mort, la guerra o l’amor. Ho fa des de la tendresa i l’emoció, dues armes amb les quals aconsegueix un espectacle transversal que arriba tant al públic infantil com a l’adult. La diversitat de llenguatges: clown, dansa, text i acrobàcia permet a Rosa Díaz transmetre la importància dels orígens, de saber d’on venim per entendre com som. Díaz s’enfronta, tota sola, al públic i a la seva pròpia memòria per oferir una hora plena de veritat i història. Els cabdells i els fils es converteixen en el company de viatge de l’actriu. A través d’ells explica la infància de la seva mare i la seva. Dos personatges que es fonen fent difícil descobrir on acaba un i on comença l’altre. Hilos planteja un viatge per l’àlbum de fotografies de la família. Un trajecte amb parada a cadascun dels moments vitals més rellevants de la història de la seva mare. En un moment de constant debat sobre l’educació dels fills, en què la hiperpaternitat recull adeptes i detractors en igual mesura, Hilos dibuixa una mare forta i independent que va créixer amb els homes de la família com a referent: el pare, els germans i, més tard, el marit. Una dona amb un gran sentit de l’humor i un gust exquisit per la música italiana. Les seves cançons preferides es converteixen en la deliciosa banda sonora de l’espectacle. Amb tot, el darrer espectacle de La Rous Teatro és un cant a la vida. I així ho transmet Díaz en un dels missatges més potents de la proposta: “Procura llenar la vida de años y no de años la vida”. Una frase de la seva mare que resumeix perfectament l’esperit optimista de l’obra. Un homenatge als fils que teixeixen i sargeixen les relacions familiars. Una reflexió sobre la importància de conèixer el passat per tal de poder entendre el present. Una injecció de positivisme i introspecció personal. Aina Moles