Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premis BBVA de Teatre 2020
Itineraris recomana

 Es tracta d’un dels muntatges més celebrats pel públic i la crítica del Projecte Ingenu. Estrenat a La Seca el 2018, pren com referent La tempesta de Shakespeare per construir-ne una versió molt lliure. Pròsper es troba aïllat de la vida mundana en una mena de palau. Desconnectat de l’exterior, únicament rep visites esporàdiques de la seva filla Miranda. Ens trobem davant un espectacle de teatre-dansa coral on la companyia excel·leix en la cohesió grupal. La precisa i delicada coreografia gestual composa la línia narrativa de d’un espectacle gairebé sense text. L’acció dramàtica es centra en els records del protagonista interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo. Un bon colofó per tancar la trilogia Shakesperiana que Projecte Ingenu inaugurà amb Hamlet (2014) i continuà amb Romeo i Julieta (2016). Article redactat per Iolanda G Madariaga

Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Premi BBVA de Teatre 2021

Es tracta d’un dels muntatges més celebrats pel públic i la crítica del Projecte Ingenu. Estrenat a La Seca el 2018, pren com referent La tempesta de Shakespeare per construir-ne una versió molt lliure. Pròsper es troba aïllat de la vida mundana en una mena de palau. Desconnectat de l’exterior, únicament rep visites esporàdiques de la seva filla Miranda. Ens trobem davant un espectacle de teatre-dansa coral on la companyia excel·leix en la cohesió grupal. La precisa i delicada coreografia gestual composa la línia narrativa de d’un espectacle gairebé sense text. L’acció dramàtica es centra en els records del protagonista interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo. Un bon colofó per tancar la trilogia Shakesperiana que Projecte Ingenu inaugurà amb Hamlet (2014) i continuà amb Romeo i Julieta (2016).

Article redactat per Iolanda G Madariaga


Adaptació:
Marc Chornet Artells
Autor:
basat en W. Shakespeare
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Il·luminació:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Marta Rafa
Vídeo:
Alfonso Ferri
Assesor de moviment:
Víctor Rodrigo
Ajudant de direcció:
Jaume Viñas
Intèrprets:
Toni Guillemat , Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Víctor Rodrigo, Roser Tàpias , Xavier Torra
Sinopsi:

Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta és un projecte de creació que parteix del text shakesperià de La Tempesta per a fer una posada en escena propera al teatre-dansa on el vell Pròsper (interpretat per un ballarí, Víctor Rodrigo), viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida.

En el text original, Shakespeare retrata l’absurd de les relacions de poder i de la política. Quan l’ambició personal passa per damunt de la vocació de servei a la comunitat, tota acció política esdevé arbitrària i tirana. Al final de La Tempesta, Pròsper es reconcilia amb el Rei de Nàpols i amb el seu germà, aconsegueix casar la seva filla Miranda amb Ferran, el príncep de Nàpols. Plegats tornen cap a casa, a Milà. Cap d’aquestes decisions es prenen pensant en la responsabilitat d’aquests
mandataris vers el seu poble. Només per interès personal.

Crítica: Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

10/04/2018

Pròsper en silenci i el record inoblidable

per Judit Martinez Gili

Vaig ser pròsper o Recordant la tempesta La Seca Espai Brossa, 6 d’abril de 2018

Projecte Ingenu tanca la seva trilogia shakespeariana amb una peça que neix de la Tempesta, tot i que només n’ha quedat Pròsper, el record d’un èxit que es va oblidant a mesura que avança l’Alzheimer, i la seva filla, el pas del temps. La construcció de l’obra de ben segur que ha passat per molts estadis d’experimentació diferents, que queden traslluïts en un muntatge que ha abandonat gairebé per complet la paraula i s’expressa amb el moviment, l’objecte i la música. Una peça multidisciplinària, un pas més enllà d’altres construccions de l’equip com Romeu i Julieta o Yerma.

L’espai escenogràfic és el resultat de molts elements simbòlics. Una estructura de columnes massa gruixudes i cortines ambigües fraccionen l’escena en molts fronts de manera que hi ha tants elements en joc a la vegada que cada espectador veurà un racó de Vaig ser pròsper diferent. És part de l’encant del treball coral de la companyia que explota en instants recollits d’emocions diverses. El missatge, però, no es fa massa evident. Parla de viure dels records, de perdre el present, però també de temps millors i emocions. L’espectacle mostra una evolució, de la disciplina fèrria de l’èxit al camí tendre del cuidador, del malalt, del que va ser pròsper i ja no ho és.

El so, quan les paraules marxen, és un guia.  També, per altra banda, els colors, els objectes i les imatges parlen del pas del temps i de com la soledat i la companyia canvien de perspectiva. En l’obra hi ha una mica de pessimisme envers l’època viscuda, com si la visió que es tenia del futur presenciés una decepció inconscient. Tota la construcció es basa en la imatge performativa d’una realitat permeable, que canvia de to al ritme d’una captivadora harmonia de creació pròpia. Vaig ser pròsper és bell i és símbol. És un resultat que podria ser un altre, un conjunt de testimoniatges captats de manera individual, un camí d’experimentació original, una mica marejador, però sincer.

Judit Martínez Gili @CritCultural