Flam

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
ATRESBANDES
Direcció:
ATRESBANDES
Sinopsi:

Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d'un seguit de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius sinó al mateix públic, de fer un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que en depenen. D'aquí que Bernat decidís crear un muntatge fet únicament d'aquest material: d'emocions, o més exactament d'emocions trobades (com els ready made de Marcel Duchamp), que no s'haguessin de buscar mitjançant una història o uns personatges, sinó que passés exactament el contrari: que la història, si de cas, es busqués com a resultat secundari d'un efecte. La proposta escènica de Flam pren la forma d'una partitura "exclamativa", on, sense cap justificació i sense un context moral que ho aprovi o desaprovi, uns professionals de l'emoció, actors i actrius, ploren i riuen, com si fóssim davant d'una d'aquelles obres del videoartista Bill Viola on un grup de personatges expressen una simfonia d'emocions a càmera lenta.

No és gens estrany que FFF hagi decidit aquesta vegada posar la tecnologia teatral de les emocions en el seu punt de mira, perquè l'evolució del riure i el plor en les arts en general i en les arts escèniques en particular diu molt sobre la història d'una humanitat que ho ha convertit tot en dispositiu consensual: des del culte al patiment propi del cristianisme fins a la idealització de la figura del pallasso; des del turning point afectiu del somni d'indignació i emancipació fins a un temps, l'actual, en què també la política del màrqueting i el màrqueting de la política es recolzen en les emocions.

Entre molts d'altres, Bernat és autor de muntatges com La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus (Grec 2014) o No se registran conversaciones de interés (Grec 2017). Aposta habitualment per un teatre en el qual l'espectador ja no és un testimoni privilegiat sinó que es converteix en actor del drama. Aquest cop, però, treballa amb actors i actrius de l'Escola Superior d’Art Dramàtic de l'Institut del Teatre, dins del projecte ITTeatre.


Crítica: Flam

26/11/2019

Què és Flam?

per Mar Panyella Bonet

FlamTeatre Lliure, 22 de novembre de 2019

ROGER BERNAT / FFF - Flam ©Tristan Perez-Martin

Què és flam?

Flam és una experiència que és...

-com passar-se la tarda plorant i rient dins d'una rentadora, amb el mode de centrifugació posat.-sentir cent emocions a l'hora, i a la vegada no sentir-ne cap.-enfrontar-te al que veus a l'escenari, perquè el que veus a l'escenari s'enfronta a tu.-riure sense saber el perquè, o sense saber si realment estas rient o no.-veure l'acrtiu que plora i no saber-ne el motiu, però que sigui igual.-veure l'actriu que riu i no saber el perquè, però que no importi-Ho-ho-ho-una muntanya russa (per ser fidels al tòpic)-una desconextualització exagerada de l'emoció ( el programa de mà fa un paral·lelisme amb els ready-made de Duchamp)-una proposta fresca, dinàmica, caòtica, desendreçada, harmònica, exagerada, despreocupada i fins i tot una mica autocrítica -de la companyia FFF/ITTEATRE amb la dramatúrgia de Roberto Fratini i la direcció de Roger Bernat

Anar a veure Flam?

-deixar de banda les concepcions prèvies de l'estètica i l'expressió, esborrar les expectatives, deixar-se portar, obrir els braços. I sí, anar a veure Flam, si mai hi ha sort i es torna a programar.

Mar Panyella Bonet@katkurdt