Unes abraçades insuportablement llargues

informació obra



Direcció:
Ferran Utzet
Intèrprets:
Paula Malia, Alba Pujol, Martí Salvat, Joan Solé
Músics:
Jordi Busquets
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Guillem Rodríguez
Vídeo:
Francesc Isern
Vestuari:
Giulia Grumi
Escenografia:
Ignasi Camprodon
Producció:
La Perla 29
Sinopsi:

Aquesta és una història que passa entre Nova York i Berlin. El Charlie, la Monica, l’Amy i el Krystof tenen entre trenta i quaranta anys i se senten atrapats en una vida que no els satisfà. Desesperats, emprendran un viatge als inferns per fugir d’una buidor que no saben com superar. Guiats per una misteriosa veu, les seves històries s’entrecreuaran i intentaran aprendre què vol dir estar vius.

Una faula fantàstica i descarnada d’Ivan Viripàiev, una de les veus més originals del teatre contemporani, que es presenta per primera vegada a Catalunya.

Crítica: Unes abraçades insuportablement llargues

17/06/2022

Què hem de fer per sentir-nos vius

per Novaveu

Primera crítica de l'Alba Balboa

Unes abraçades insoportablement llargues

Biblioteca de Catalunya, 29 de maig de 2022

Quant fa que no fem una abraçada de veritat a algú? A qui no li ha passat que sent una angoixa dintre i no se la pot treure? Quants cops hem sentit que tot el que ens envolta és de plàstic, superficial, que res no és de veritat, que no sabem com viure la nostra pròpia vida?

Això és el que ens mostra Unes abraçades insuportablement llargues, aquests sentiments universals que avui en dia abunden a la nostra societat. L’obra ens fa plantejar-nos la manera de viure que tenim actual, com obviem l'espiritualitat i la sensorialitat per anar a una cosa més superficial. 

Unes abraçades insuportablement llargues és una obra d’Ivan Viripàiev, un dels autors russos contemporanis més representats d’Europa. La història aconsegueix interpel·lar a l’espectador perquè és una obra contemporània que retrata molts dels problemes de la societat actual. Aquesta passa entre Nova York i Berlin. Els quatre personatges que apareixen, el Charlie, la Monica, l’Amy i el Krystof, tenen entre trenta i quaranta anys i una qüestió comuna: volen desfer-se de la buidor que senten dintre. Per fer-ho hauran d'emprendre un viatge cap als inferns guiats per una veu misteriosa. 

La proposta que ens planteja La Perla 29 és la següent: damunt de l’escenari veiem dos actors i dues actrius que narren la història dels quatre personatges, acompanyats d’un músic que toca en directe. Pel que fa als intèrprets, s'ha de destacar la compenetració i la capacitat d'escolta que tenen tot i la dificultat. I és que l'actuació és diferent de l'habitual: Els intèrprets narren el que passa i poques vegades mantenen una conversa entre ells cara a cara, cosa que ho fa més creïble perquè no hi ha manera que es puguin amagar. Aquesta percepció està accentuada per la falta d'elements escenogràfics, si bé l'acompanyament amb la música i els recursos lumínics encaixen a la perfecció amb les interpretacions.

L’obra comença al món material. Els protagonistes ens introdueixen la situació dels seus personatges i la sensació de buidor que tenen dintre cadascun d’ells. Però, quan aquests emprenen el viatge cap als inferns, ens transporten a una dimensió espiritual. L’obra fa un gir de 180 graus i el text, les interpretacions, els recursos visuals, l’acompanyament de la música i la veu misteriosa que guia als personatges adopten un to molt més transcendental. Aquest canvi fa que sentis una empatia diferent cap als personatges. Que connectis el teu món interior amb els seus i que pensis les preguntes plantejades.

Per acabar, recomano molt que la gent vagi a veure aquesta obra, ja que és una proposta diferent que fa que t’endinsis completament en la història dels personatges i que sentis empatia per aquests d’una forma molt distinta de la que acostumem a sentir en moltes altres obres. 

Alba Balboa