Els somnàmbuls és la història de dos joves amics: en Genís i en David, als quals ràpidament s’afegeix la Laura. Una amistat a tres que va buscant fórmules d’una possible felicitat en diferents esquemes de relació. L’amistat entre ells s’anirà esquerdant quan l’amor —com l’entenem en la nostra societat— i la gelosia —com la vivim en la nostra societat— ho devorin tot. El dramaturg Llàtzer Garcia signa una obra inspirada en Design for Living de Noël Coward i la transforma en una comèdia que ens parla de l’amor i del viure la vida minut a minut i que esdevé una crítica àcida contra la institució de la parella.
Fins ara la societat ens ha imposta un esquema de com han de ser les
relacions de parella. Dues persones, home i dona. No de dues, ni de tres ni de
quatre persones; no de dos o més homes, no de dues o més dones. No. Les
relacions amoroses, íntimes, sempre s’han entès com un assumpte de dos. I tu
també ho entens així, oi?
O potser no?
Cada vegada més estem trencant amb aquest model, cada vegada més ens replantegem
si hem de viure amb una persona, si hem d’estimar-ne només a una, si hem
d’escollir-ne a una per sobre de les altres, si hem de trobar la “nostra mitja
taronja”, o si preferim moltes taronges senceres.
L’obra de teatre Els somnàmbuls fa exactament això, trenca amb els esquemes clàssics i juga amb la possibilitat de nous estils de relació. Uns estils que, d’entrada, se’ns poden presentar com a opcions poc viables; però a mesura que els sentiments i l’amor s’obren pas amb força, aquests nous estils acaben fluint sols. L’amor, l’amistat, la gelosia, els enganys, la traïció, la tristesa i la felicitat que es troben a cada relació arriben als ulls i al cor del públic a través de la penetrant actuació dels tres protagonistes, en Genís, en David i la Laura. Uns sentiments que interpel·len a cada un dels espectadors i els fan partícips de les vicissituds dels personatges en la recerca de la seva pròpia felicitat.
La sala La Planeta acull i dona vida a l’entranyable història de
dos grans amics que, un bon dia coneixen la Laura, una dona singular amb qui
ràpidament creen un fort vincle sentimental. Però les imposicions i els codis
morals de la nostra societat obliguen a la Laura a escollir. Tres joves a qui
la vida porta a experimentar, a conèixer què volen i què no volen, a fer-se mal
i a començar de nou, junts o separats, malgrat el seu amor. Tres joves
protagonistes que lluiten inconscientment per trobar el seu lloc al món,
intentant seguir el seu cor.
Un petit escenari circular, envoltat pel públic a quatre bandes, ens endinsa al relat de Llàtzer Garcia inspirat en la comèdia Design for living de Noël Coward (fill natural d’Oscar Wilde). A través d’un atrezzo minimalista compost per dues cadires (encara que ells són tres), un quadre, una ampolla de ratafia, i alguns esquemes escrits amb guix blanc a la paret, veiem com la història cobra vida. Amb els jocs d’il·luminació, les entrades i sortides dels personatge d’escena, i els canvis de vestuari in situ, els esdeveniments teatrals avancen sense la necessitat d’un teló. La sala sencera es va transformant moment a moment i ens trasllada, en un obrir i tancar d’ulls, d’un piset al centre de Girona a un àtic de Barcelona uns quants anys més tard.
Tres joves que viuen desperts però adormits. El corrent els atrapa i se’ls emporta, les imposicions socials els fan somnàmbuls, infeliços, però malgrat tot lluiten per despertar-se. Una obra que a moments sorprèn i fascina, en d’altres fa riure i somriure el públic, però per sobre de tot, aconsegueix que els espectadors es qüestionin el paper de la societat i els nivells de coacció que exerceix sobre tots nosaltres, impedint-nos, en moltes ocasions, viure en plena llibertat.
