Barbes de balena

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Ariadna Cabiró
Coreografia:
Anna Romaní
Intèrprets:
Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López, Anna Romaní / Anna Rosell
Escenografia:
Maria Albadalejo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Laura Clos “Closca”
Producció:
Marina Marcos
Sinopsi:

Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles fa un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Barbes de balena

18/09/2020

Recordem que tenim més memòria que els peixos

per Judit Martinez Gili

Barbes de balena

El Maldà, 16 de setembre de 2020

El teatre Maldà ha arrencat temporada amb una reposició segura. Barbes de balena ja va rebre elogis de crítica i públic i per tant, tornar, vol dir oferir una altra oportunitat per gaudir-la. I és així, perquè és una proposta bonica i molt rodona. L’edició que es pot veure ara al Maldà ha passat pel filtre Covid gairebé sense haver de revisar ni un sol matís. A més, compta amb un equip lleugerament renovat, que, a falta de comparació possible, ofereix una dicció i veu excel·lents, que sempre vénen de gust.

Es veu que la rebesàvia d’una d’elles va ser la primera dona a llicenciar-se en medicina a l’estat espanyol. Un pretext petit però amb tant de pes els permet recórrer la vida de Dolors Aleu i Riera, i d’allà trepitjar segures per anècdotes de les àvies de totes, i d’aquí a la cotilla, la de llavors i la d’ara, i a la nova idea de peixos com a dones aparador. Semblen temes allunyats, però les creadores basteixen la proposta de forma molt visual, amb moviment i múrries metàfores. És una peça, doncs, amb ritme, àgil, segurament pels salts narratius que la defineixen, i per barrejar-ho tot amb música de veus i piano.

L’equip sencer de Barbes de balena, representades per les quatre artistes de l’escenari, complementen les seves habilitats i mostren, sigui fake o real, una compenetració que juga a generar imatges que fan vibrar el públic. El resultat és, sense cap mena de dubte, suau i bonic, però també molt ben lligat i minuciosament treballat. L’objectiu, aconseguir equilibrar i mostrar a la vegada tant innocència, des de records bonics i converses properes, com determinació, perquè hi ha molta força en recordar que tenim més memòria que els peixos.

Llegeix la crítica al site original.

Judit Martínez Gili

@CritCultural