Âcid

Teatre

informació obra


Companyia:
Sound de Secà
Sinopsi:

Uns personatges anàrquics irrompen al carrer amb una festa ambulant. Propaguen una energia gamberra i descarada i es relacionen amb el públic a través de la percussió, el teatre, el moviment i la veu. Tothom acaba formant part d'aquest sarau, en una atmosfera de llum, color i extravagància visual. Un viatge pel funky i el hip-hop, una barreja de ritmes de producció pròpia amb una sonoritat fresca, impactant i elèctrica.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Âcid

09/09/2024

Refrescant llimonada de mig estiu

per Novaveu

Fotografia: Eva Balcells - FiraTàrrega


Àcid

Centre de Tàrrega (FiraTàrrega), 8 de setembre de 2024


Sound de secà és una companyia habitual de FiraTàrrega. Nascuts prop del territori de l'Urgell, han ressignificat el concepte "grup de batucada", sense renegar-ne, però fent propostes escèniques que vagin més enllà. Van donar-se a conèixer amb Possê a la fira del 2019, i l'any 2022 van fer un canvi de format amb +, una cantonada on es trobaven amb la festa en una posada en escena més sofisticada. Ara, aparquen l'escenari i tornen al carrer pur i dur. Trepitjant terra, al costat de la gent, i amb una energia bojament encomanadissa.

La proposta de vestuari situa aquesta tropa entre el texà apedaçat i els flourescents més cridaners. Té personalitat i fa que es vegin d'una hora lluny. Cada membre amb el seu toc diferencial, i amb l'instrument com una part més, indivisibles. La comitiva, encapçalada per Laura Barquets com a show-woman, desperta entusiasme, especialment entre el públic targarí. Els ritmes de percussió, incessants, al servei de la reivindicació més festiva.

Aposten per la llimona (d'aquí ve el títol) com a element central de la proposta. Hi juguen, la mosseguen, se la beuen, la canten, la celebren. Perquè si la vida et dona llimones, fes llimonada. La premissa és senzilla, potser massa, però deixa espai a la llibertat dels intèrprets, i no obliga el públic a res més que a cantar i ballar.

El recorregut, a Tàrrega, posava el seu punt i final a les escales de l'església, a la Plaça Major. A través d'un ritual laic, ens convidaven a celebrar la vida, a brindar amb la sang del poble i a ser l'hòstia (consagrada). Una bonica reivindicació del carrer, sense pretensions ni pèls a la llengua. Passa bé a mig estiu: a qui no li agrada una bona llimonada?


Martí Rossell Pelfort @MartíRosPel