Els agradaria ser radicals, però els faltaria coherència. Els agradaria ser conseqüents, però els faltaria vida. Un seguit de dubtes sobre la revolució seran explorats en forma de paisatges corporals, de landscapes físics, de postals politicosocials sense remitent les protagonistes de les quals han abandonat i assassinat la seva low cost revolution.
Ens deshumanitzem i cosifiquem: som números per la Seguridad Social, IP’s per Facebook, DNI’s per l’Estado, coses pels nostres veïns. Això fa que acabem navegant soles pel planeta, que ens sentim sense suport, fora de cap possible comunitat, de cap configuració de cooperació. Soles davant del perill.
Som unes radicals de merda. Hem intentat participar en moviments radicals, formar part d’un col·lectiu que es presti al radical, canviar el món a hòsties si feia falta i no hem pogut. La mena de misèria en la qual es troba enfonsada aquesta societat complexa, converteix a la qüestió revolucionària en una constant inabandonable fins a l’apocalipsi de cadascun. No és cosa d’unes hores, d’uns dies, ni fins i tot d’uns mesos, no, això té a veure amb l’existència, amb carregar-te de paciència i lluitar a FULL. All day, all night.
My low cost revolution Sala Àtrium, 21 de novembre de 2018 https://twitter.com/i/moments/1074266653532282882 Cèlia Ventura @soctastaolletes