Judes traït

informació obra



Direcció:
Gerard Bidegain, Toti Toronell
Ajudant de direcció:
Alba Hinojosa
Assesor de moviment:
Aixa Guerra
Escenografia:
Rafa Haro
Il·luminació:
Gerard Bidegain
So:
Juan Jurado
Vestuari:
Gerard Bidegain
Producció:
Festival LOLA
Autor:
Toti Toronell
Sinopsi:

Un home necessari es debat entre la veritat i la mentida, lluitant per tal que el seu únic interlocutor vàlid no l’abandoni per sempre. La figura de l’apòstol traïdor Judes Iscariot en la trama èpica de la Passió, mort i resurrecció de Jesucrist ha fet córrer rius de tinta i de pintura al llarg dels segles, esdevenint el símbol per antonomàsia de la maldat, el càstig i el suïcidi. Almenys gairebé sempre ens l’han presentat així.

Crítica: Judes traït

26/04/2019

Replantejar en el millor moment

per Judit Martinez Gili

Judes traït Escenari Brossa, 17 d'abril de 2019 [caption id="attachment_4587" align="aligncenter" width="300"] Gerard Sancho i Mayté Pardo[/caption]

En èpoques de Setmana Santa els temes cristians surten al descobert any rere any regalant de nou les mateixes pel·lícules, les mateixes tradicions familiars i les mateixes cerimònies comunitàries. És doncs, el període ideal per treure a passejar el traïdor de la societat occidental per antonomàsia. En aquesta revisió de Judes traït, Bidgerain repensa el marc a través del qual s’interpreta aquest personatge. Es planteja quins serien els motius d’aquell qui va entregar el pare del cristianisme a la creu per deixar-lo al descobert, o com estarien de justificats els seus actes.

Judes traït s’exposa en una sala descoberta i experimenta amb una nova perspectiva del seu ser i també del moviment, igual de poètic que les seves paraules, que ballen i brillen. El protagonista té l’oportunitat d’explicar-se en una exploració ascendent, tot i que mancat d’una gran apoteosi final. El ritme el marca la llum, que defineix alhora els moviments i intensitats de judes en el seu monòleg. Segurament el vermell habitual de la sala fa més per construir l’atmosfera que els puntuals elements escenogràfics.

David de Julio s’entrega plenament al personatge i aconsegueix captar l’atenció pel simple fet d’explicar una nova perspectiva de la història més coneguda del nostre món. Explora camins divergents per tractar la nova mirada a un tema clàssic. A la vegada en el seu discurs, aprofita per posar en dubte el seu propi desenvolupament i crear una analogia a la humanitat prou captivadora. Judes traït brillaria més en un espai menys convencional i més humà, tot i que la proximitat de la Sala Palau i Fabre genera la intimitat exigida. Ara bé, malgrat tot, l’espectacle és apte sobretot per qui respira habitualment la vida i passió de Crist, ni que sigui per llegat cultural.

Judit Martínez Gili @CritCultural