Ricard III

informació obra



Dramatúrgia:
Lluïsa Cunillé
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Vídeo:
Franc Aleu
Vestuari:
María Araujo
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesor de moviment:
Oscar Valsecchi
Ajudant de direcció:
Albert Arribas
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Intèrprets:
Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano, Oscar Valsecchi
Direcció:
Xavier Albertí
Autor:
Carles Santos, a partir de Joan Brossa, Jordi Oriol, a partir de Joan Brossa
Sinopsi:

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.
L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Finalista a actor (Lluís Homar) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a vestuari (Maria Araujo)

Finalista a espai sonor (Jordi Bonet) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Ricard III

03/06/2017

Ricard III, un rei, un assassí en sèrie

per Cèlia Ventura

Ricard III TNC, 11 de maig de 2017

Ricard III es presenta al TNC amb la traducció de Joan Sellent, densa però lleugera. El que vull dir amb això és que definitivament una obra de Shakespeare com aquesta requereix tota l’atenció (hi figuren una gran quantitat de noms així com llargs monòlegs i intervencions) però un cop dins, el guió és un dolç caramel. Si t’hi enganxes no en pots sortir.

El tema per si sol ja crida l’atenció. Aquesta obra explica la història del camí que fa Ricard per arribar a ser Ricard III, el rei d’Anglaterra. Per aconseguir-ho el seu mètode és fàcil de dir i no tant d’executar, acaba amb tot aquell qui li fa nosa; molt literal.

Els intèrprets fan una bona feina tot i que el sector femení, generalitzant, coixeja una mica. Per altra banda qui es fa l’obra i el personatge seu amb una gran interpretació és Lluís Homar, que fa de Ricard III. Aquest estableix una mena de complicitat i comicitat amb el públic tot i la seva política d’atrocitats.

A vegades tant la distribució de l’espai com el moviment resulten una mica estranys. Hi ha moments amb molts personatges damunt l’escenari en que només Ricard III es mou amunt i avall i els altres, palplantats, fan que l’escena es congeli una mica.

L’escenografia és curiosa i interessant, no fa nosa però tampoc és estrictament necessari tot el muntatge de portes corredisses. El que potser sí fa una mica de nosa és l’ús de la càmera que a vegades ajuda (com en l’última escena) i en d’altres se’n podria prescindir.

En conclusió, aquest Ricard III és una proposta interessant i molt ben jugada per Lluís Homar.

Cèlia Ventura