Primera crítica del Carles Alarcón
Les bones intencions
Fundació Brossa - Centre de les Arts Lliures
De vegades ve de gust riure. I molt. I de vegades tens la grata sorpresa d’anar al teatre i que et facin riure com feia temps que no ho aconseguia ningú. A la Fundació Joan Brossa hi ha aquests dies una petita meravella, fresca i divertida que arranca el riure dels més escèptics. “Les bones intencions”, una comèdia de Marc Artigau, dirigida per Joan Maria Segura i amb Míriam Iscla i Joan Negrié a escena (només amb aquest desplegament de noms ja hauria de ser suficient per comprar l’entrada), és definitivament una de les joies de la temporada.
Només arribar al teatre, ens esperen unes barretines a les butaques. Som els figurant d’una festa catalana que prepara l’empresa d’en Pere i la Paula. Donant-nos totes les indicacions a seguir perquè la festa sigui un èxit, Iscla i Negrié despleguen amb mestratge les seves armes còmiques amb un ritme trepidant fins a descobrir perquè aquesta no serà una festa fàcil. S’intercalen també, a través de flashbacks, moments on se’ns explica com han arribat els personatges a trobar-se en la seva situació actual. No tots els dies una traficant cleptòmana de segona s’associa amb un coach al qual la vida sentimental no li ha anat precisament bé per muntar una empresa de festes personalitzades, però la vida és així, mai saps què pot passar.
El text d’Artigau navega tots els tòpics i típics de la cultura catalana d’una manera encertada i brillant accentuada per les bones decisions de Segura. La imprescindible participació del públic, els vestits tradicionals a càrrec de Marc Udina i l’espai simple i eficient que ens proposa Raquel Ibort fan un còctel explosiu, una petita obra mestra que tothom hauria de tastar. Per desgràcia, ni aquesta combinació màgica han pogut evitar una cosa que comença a ser habitual a la ciutat, la sala estava gairebé buida. Mentiria si digués que en tinc la solució, però, en espectacles com aquest, fa mal veure poc més de trenta persones a la platea i no puc estar-me’n de comentar-ho.
L’últim que em queda per dir és que estic segur que tots els que hem tingut la sort d’haver pogut seure a la cadira amb la barretina al cap pensem el mateix: “Les bones intencions” és la cita teatral que no es pot deixar escapar.
Carles Alarcón
