Sàpiens

informació obra



Intèrprets:
Enric Cambray, Mireia Portas, Marta Bayarri
Ajudant de direcció:
Antonio Calvo
So:
Jordi Bonet, Xavi Gardés
Il·luminació:
Kiko Planas, Kiku Planas
Escenografia:
Sergi Corbera, Laura Clos
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí

Ell és en Valentí Puig, el Conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats. Ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d'en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar. Però... la Marga ha arribat per quedar-se. De la manera més absurda. De la manera més eficient. Legalment. Per capgirar-ho tot.

Crítica: Sàpiens

20/01/2018

Ser un sàpiens i no poder parar de riure

per Judit Martinez Gili

Sàpiens Sala Flyhard, 18 de gener de 2018 [caption id="attachment_1604" align="aligncenter" width="316"] Foto: Roser Blanch[/caption]

La Sala Flyhard és el bressol d’una història del conseller de Salut, que es veu obligat a atendre una dona amb una proposta singular, mai vista, que atempta a capgirar-ho tot.  El dramaturg, Roc Esquius, és jove, amb molta visió per als actors, però sobretot amb una interessant similitud creativa a l’estil Black Mirror, però banyada de comèdia. Aquesta obra seva, Sàpiens,  té una mica de tot: psicodèlia, ironia, paral·lelismes pròxims, romanticisme. I tot funciona amb ben poc: els intèrprets i un tècnic prou atent. D’aquesta manera, un racó de món pot albergar un parèntesi de rialles.

L’espectacle es fracciona en diferents fases, algunes d’explosives i altres que passen més de puntetes. Així, al llarg de l’obra el públic viu moments de comèdia absoluta, de cruesa i de realitat ficcionada. No guanya per una trama de construcció sòlida sinó pels detalls interpretatius que, vistos a un pam dels actors, són la peça clau. Un nou camí de dramatúrgia s’obre pas, en el qual menys és més, entrega és èxit i la incertesa que imposa l’actualitat que es viu esdevé tema de comèdia. Dóna voltes amb polsims d’aquí i d’allà, de L’electe i de El recanvi, temes que estan de moda i dels quals és essencial trobar-ne la ironia. L’home tem perdre el control sobre el seu criteri quan ara ja no pot estar segur de discernir entre opinar i persuadir.

Sigui com sigui, gairebé tota la força de l’espectacle rau en com de lluny estan disposats a arribar els actors. En aquest sentit, ell està passat de voltes. Només per ell ja valdria la pena encabir les cames en una sala tan petita. Cambray té un talent que sap explotar i de moment, és rialla assegurada pel públic. Ella, Portas, aprèn a donar el contrapunt dominant que els seus personatges demanen. La gran sort és que ella omplirà butaques cada dia, tant pel seu nom com per la comoditat que exhala. Sense perdre el rigor que exigeix una obra amb dos actors i incomptables canvis de personatge, Sàpiens no té por de semblar una bogeria massa pròxima.

Judit Martínez Gili @CritCultural

L'enllaç a Youtube no està disponible.