Disset anys

informació obra



Companyia:
La Beatriz
Sinopsi:

Què passa quan, després de cinc anys, tornes a veure les cares d'aquells qui et coneixien de l'institut? Tots han canviat, però tu has canviat? Les preguntes que sorgeixen quan acabes els estudis i t'enfrontes al món professional ens porten a la incertesa, l'ansietat, la nostàlgia i el sentiment de confusió constant. 

Aquests sentiments ens guiaran a través de la peça, on els duets de musicals surten del seu context i il·lustren aquest moment: l'entrada a la vida adulta, en la qual tot el que ens havien venut resulta que no és veritat, on la precarietat laboral deixa de ser un tema de ciències socials, on nosaltres mateixes ens ajudem les unes a les altres a sortir del pou depressiu en què ens trobem, on els psicòlegs són un luxe pels que tenen més diners. La lluita constant entre escollir un camí de supervivència o un camí de felicitat. 

Entra al sopar de retrobament de la generació Z i acompanya'ns per conèixer la història de dos joves que descobreixen com fer-se grans a través de les cançons de musicals.

Crítica: Disset anys

19/03/2021

Si és que hi tenim el dret, fem el que ens apassiona

per Judit Martinez Gili

Disset anys

Barts Club, 17 de març de 2021

Si vas passar-te els anys de l’escola i fins i tot de l’institut dedicant les estones de pati a preparar balls, espectacles, obres de teatre i gags, potser també vas somiar i provar d’escriure el teu propi musical, si miraves Glee i t’encantava, si encara avui et saps totes les cançons de High School Musical, si vas aprofitar el confinament per tornar a veure alguns dels teus musicals de Broadway preferits, si has visitat Londres almenys una vegada gairebé només per anar a algun espectacle, o si desitjaries que la teva vida tingués banda sonora, tu podries haver sigut La Beatriz. Aquesta companyia superemergent han fet l’espectacle que més els ha vingut de gust arreplegant tot el que són i els ha construït com a artistes.

Disset anys és un espectacle concert que recull emocions, inquietuds, dubtes, angoixes i preocupacions de persones que s’acosten al quart de segle, ja són lluny d’aquella adolescència que els va fer patir tant, però la recorden tan alliberadora. Voler o no voler tornar a tenir disset anys, fer-se gran i caure a la trampa dels adults que s’enganyen fent veure que es lleven cada dia perseguint els seus somnis. Disset anys és un espectacle amb molt poquets recursos i moltes ganes de construir conjuntament gairebé només per passar-ho bé i parlar una mica de veritat. Potser per això és una proposta idònia per a les persones que acaben de tenir disset anys en els últims mesos, anys o dècades, que comparteixen aquest imaginari col·lectiu de justa dosi entre viure de records, de detalls de l’avui, i d’esperances.

L’Adrià i la Clara, i tot l’equip de La Beatriz donen les primeres passes endinsant-se als circuits teatrals demostrant que amb poc es pot fer una obra que emociona tota l’estona, fa riure perquè et parla des de l’actualitat més humana amb què connectar, i completament sincera. Darrere d’aquest Disset anys hi ha el suport de les protagonistes també joves i també en contradiccions de Rent, de Spring Awakening, The last five Years, Next to normal, Waitress, i molts altres mites que han representat tan bé la joventut diversa d’un espai i un temps determinat. Disset anys demostra que només calen dues veus que, encara que no siguin perfectes, congenien dolçament entre elles, amb el piano d’acompanyament i amb una motxilla de referents musicals que adaptats al català gairebé que sonen millor.

Potser és que és un plaer que a l’escenari parlin del que et passa, del que sents, del que vas viure pocs o molts anys enrere, del que et preocupa, amb les cançons que t’agraden, amb el bon rotllo que necessitaves, i els hi sigui igual si ara toca acomodar el públic i controlar els accessos, cantar amb mascareta o sense; i somrient, sense necessitat d’amagar que no desitjarien estar a cap altre lloc que cantant i interpretant tot allò.

Judit Martínez Gili
@CritCultural