Eva contra Eva

informació obra



Autor:
Pau Miró
Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Nausicaa Bonnín, Eduard Farelo, Andreu Benito, Marissa Josa
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudant de direcció:
Tilda Espluga
Músics:
Jaume Vilaseca
Sinopsi:

Dues actrius de generacions diferents han d’interpretar un mateix personatge.

Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

Els cinc personatges d'Eva contra Eva (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seves vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on rau la comèdia. Shakespeare deia que l’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època. Tant de bo al mirall que ofereix Eva contra Eva puguem veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

Crítica: Eva contra Eva

20/11/2020

So long, Emma

per Victor Vázquez

Eva contra Eva
Teatre Municipal de Girona, dijous 29 d'Octubre de 2020

Eva contra Eva es basa en el clàssic de cinema All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz de l’any 1950. En trets generals, tracta sobre el pas del temps i el traspàs generacional. L’obra és rescatada per la directora Sílvia Munt amb una adaptació fresca de Pau Miró

L’argument és el fet que suposa fer-se gran i trobar un lloc, tant per la dona que ja té el seu tron com per la jove que el busca. Dues actrius, totes dues anomenades Eva, de generacions diferents, han d’interpretar a un mateix personatge. Aquestes dues visions, la defensiva i l’activa, xoquen en entendre la vida i la professió.

L’Emma Vilarasau, interpretant l’Eva més adulta, té una visió de mantenir el temps i la seva persona estàtica i immòbil, sense que el pas del temps i la seva professió quedi afectada. Com si es tractés d’una figura del Museu d’Història Natural, vol un cos permanent i atemporal. L’Emma es posa a la pell d’una Eva altiva i egòlatra però dependent i, sobretot, fràgil al pas del temps. És una actuació afinada però amb un cert grau d’exageració. 

En aquesta competició per ser l’actriu principal de l’obra dins l’obra, se li suma l’actriu Nausicaa Bonnín. Dic se li suma perquè, si el títol és Eva contra Eva, es nota que l’Eva interpretada per la Nausicaa acaba en un segon pla. Sembla que es tracti de mostrar la joventut de la nostra generació, on la majoria de cops acabem en segon pla. En aquest tàndem, se li sumen actors correctes com l’Eduard Farelo, Andreu Benito i Marissa Josa

L’obra és narrada en diversos espais temporals, fent-ne paral·lelismes amb la idea del pas del temps. La posada en escena, com l’obra, és un joc de miralls interessantíssim. Els miralls no són tan sols miralls sinó vídeos que mostren escenes des d’altres angles i altres moments.

Tot i això, l’obra cau en la seva pròpia critica sobre el traspàs generacional, que és el tema principal. Aquest no es dóna. La veu principal recau en la veu de l’Emma i l’altra queda totalment secundària. Temps era temps, quan els directors consagrats confiaven més pes als joves i no a persones amb experiència.

Victor Vázquez