Andrea Pixelada

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Borja Espinosa , Àssun Planas , Mima Riera, Roser Vilajosana, Ester Cort , Júlia Genís
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Coral Peña
Composició musical:
Clara Aguilar, Roser Vilajosana (lletres), Vicka Duran (lletres)
Ajudantia de direcció:
Vicka Duran
Sinopsi:

L’Andrea té tan sols 18 anys i 300.000 seguidors al seu canal de Youtube “Andrea Pixelada”, en el que es dedica a parlar de llibres. Malgrat la seva joventut, l’Andrea té clar com hauria de ser la ficció perquè el món fos millor. Però tot el seu món tremola i els seus ideals es posen en dubte el dia que descobreix una novel·la que explica la seva pròpia vida.

Cristina Clemente, autora del text, es va proclamar guanyadora de la vuitena edició del Torneig de Dramatúgia del festival Temporada Alta el passat 10 de desembre.

Crítica: Andrea Pixelada

20/03/2019

Sobre les preocupacions de l'avui amb les eines de l'ara mateix

per Judit Martinez Gili

Andrea Pixelada Sala Beckett, 15 de març de 2019 [caption id="attachment_4414" align="aligncenter" width="340"] Kiku Piñol[/caption]

És booktuber, plenament conscient i activa davant la necessitat d’un canvi en la societat i a més viu en un entorn familiar poc convencional. Els alumnes d’Andrea Pixelada serviran com a marionetes per representar un relat de la seva pròpia vida en una de les seves classes, de manera que capes de ficció i realitat es van superposant en una dramatúrgia molt contemporània.

El personatge de l’Andrea Pixelada és molt rodó i cuida moltíssim tant tot allò que diu com la seva manera de moure’s en un món real i virtual. Tota la resta d’elements juguen un contrapunt que permet desenvolupar la protagonista des de tots els plans; musical, virtual, imaginari, real. Des del punt de vista de l’espectador, la funció té molta energia, volum i procura ser actual sense judicis. Respecte a la trama, és bastant random, en general ascendent i atraient, tot i haver-hi un plot twist un punt precipitat.

A Andrea Pixelada s’argumenta i contra-argumenta de manera molt intel·ligent, sense ser gens pesada. Així es pot seguir molt bé, perquè el ritme canvia amb agilitat i difumina —o pixela— els plans. És cert també que a través de les funcions s’hauran d’arrodonir els viatges emocionals, perquè s’han pensat per tenir molt de protagonisme i costa arribar-hi a vegades. Està, de totes maneres, prou ben resolta i plena de diversitat de discursos.

Un detall: en un espectacle com Andrea Pixelada, on no només hi ha majoria femenina a l’equip sinó que les actrius brillen molt més en el desenvolupament dels seus personatges, on es cuida la visió de gènere amb deteniment, s’escapen masculins genèrics com si se’ls hagués oblidat revisar-ho.

Judit Martínez Gili @CritCultural