Intempèrie
Teatre Nacional de Catalunya, novembre de 2022
Tot comença amb un fosc a escena on els rostres de les intèrprets es visualitzen pels llums dels seus smartphones. Intempèrie neix de la realitat del dia a dia i aquesta queda evidenciada amb les intervencions de les protagonistes. Els diàlegs hi són carregats d'un malestar comú amb el món en el qual conviuen i les regles que el dominen. Intempèrie són set joves, exalumnes d’un batxillerat d’arts escèniques, que donen veu a les seves inquietuds i necessitats i que somien en canviar el món a través del teatre.
Per aquesta raó emprenen un viatge a Estrasburg per participar en l'EYE (European Youth Event), una convenció que reuneix a joves europeus que volen parlar de manera multidisciplinària dels temes que preocupen al món, prendre accions per lluitar contra les injustícies i promoure la consciència dels problemes reals als polítics. Necessiten una idea que dinamiti el missatge per poder pujar a parlar al faristol. Aquesta premissa servirà com a fil conductor de la història i excusa per parlar del que volen.
A mesura que els minuts avancen, es reafirma la idea d'unió entre els personatges, tot i tenir intencions diferents i opinions contraposades. Un reflex de la farsa que es viu al metavers de les xarxes socials; el llac de Narcís que confon a les persones en què és realitat del que no ho és. Elles no tenen clar quina és la definició de la seva idea, com tampoc tenen clar qui són o què volen fer amb les seves vides. No obstant això, sí que defensen la importància de ser i parlar amb el cor. Elles denuncien la precarietat, la realitat insípida, la incertesa o la salut mental en un món hipnotitzat per l'aspiració d'arribar al somni americà. Un escenari 24/7. L'esperança en aquesta creació teatral la determina la il·lusió de mantenir l'autenticitat del jo per sobre de tot i la confiança de fer alguna cosa per canviar el destí. Les joves volen donar l'oxigen en nom de la cultura i el teatre, que perd la vida ofegant-se en silenci davant de totes.
L'escenografia és dinàmica, s'adapta als objectius que requereix l'obra a mesura que avança. Aquesta et convida a endinsar-te en la zona de confort que generen els personatges amb les seves interaccions. Així aconsegueixen establir un ecosistema on tracten de no jutjar-se i entendre's malgrat que ho obliden de vegades. La gestualitat de les actrius emfatitza la cruesa i ràbia dels missatges que traslladen al públic. Obtenen amb habilitat que on no arriben les paraules, arribin els moviments. Els recursos audiovisuals que fan servir, et capfiquen al món de les intèrprets de la manera més innovadora possible. A més a més, doten de ritme l'obra, com també ho fa el muntatge de la peça teatral. Un muntatge disruptiu que fa que es mantingui la teva atenció de principi a fi, i viatgis entre el present i el passat, entre la realitat i la ficció. La il·luminació et dirigeix la mirada cap al punt important que succeeix en cada moment. La música emfatitza l'emocionalitat de cada discurs. Tant el llenguatge com el vestuari es caracteritzen per la seva naturalitat. Cal destacar el sentiment d'orgull identitari que manifesten una vegada i una altra, per la ciutat que comparteixen. Una declaració d'amor a una ciutat amb gran personalitat com és "Santako" (Santa Coloma de Gramenet) i que els hi servirà com a lema motivant, recordatori de qui són i guia en el camí que volen emprendre.
En resum, Intempèrie són 60 minuts on escoltar les opinions i aspiracions dels joves. No són una opció, sinó un regal. Una peça teatral que encaixaria a la perfecció dins del Festival de Teatre Jove RBLS, tot i que en aquest cas l’acull la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Una proposta necessària de veure, ja que com esmenten en determinat moment de l'espectacle: "Al públic no li interessa l'activisme, sinó joves fent activisme (o 'artivisme')".
Tatiana González
@taatii97
