+ (Sound de Secà)

informació obra



Direcció:
Genís Farran
So:
Manel Pedrós
Coreografia:
Maria Salarich
Direcció Musical:
Robert Canela
Companyia:
Sound de Secà
Sinopsi:

Un espectacle de mig-gran format que té com a punt de partida el símbol de sumar (+) que, ajagut al terra, es converteix en una cruïlla, un lloc comú de l’espai públic, un punt de trobada de desconeguts. La suma contra els discursos d’odi cap al diferent i contra l’individualisme. Un encreuament creatiu, participatiu i nocturn on es troben la percussió amb la dansa, la veu, el moviment i la poesia. Sumar com a lluita comunitària i necessitat humana per celebrar les nostres diferències

Crítica: + (Sound de Secà)

21/09/2022

Una festa que ho reuneix tot

per Judit Martinez Gili

+ (Sound de Secà)
Fira Tàrrega, 10 de setembre de 2022

Sound de Secà, conegudes per una servidora com la batucada cuki de les terres de secà, s'han atrevit a fer un salt al buit amb la nova proposta estrenada aquesta Fira Tàrrega 2022. + (suma) completa la feina de percussió i harmonia que fins ara caracteritzava el col·lectiu amb poesia, escena, disseny de llums, coreografies i amplificació i digitalització del so. Ha estat una aposta de risc, amb la nit en lloc del dia com a protagonista i una estructura en forma de signe de suma substituint la tradicional itinerància. Incorporen i combinen múltiples elements nous, però la nova proximitat estàtica també permet fixar-se més en la feinada de precisió que s'amaga darrere de l'amor que desprenen aquesta colla. Potser qui renega dels canvis trigarà a assumir-ho, però el resultat ha estat una hora d'emoció, eufòria i complicitat.

L'espectacle avança de l'individu fins a la màgia d'anar plegades, de sumar esforços i maneres de veure les coses. El signe de suma és el punt de trobada, la confluència en contraposició amb una tendència latent a separar, dividir i enfornar que caracteritza aquest món nostre. La historieta d'uns personatges que passen de restar a sumar es barreja amb la voluntat més metafòrica de ritmar per l'amistat fet que provoca que, de moment, els contes interns i els objectes simbòlics que usen quedin en un pla més anecdòtic davant de la bellesa d'escoltar dolços versos, un somriure amb els ulls o el ritme contagiós d'una batucada participativa molt més electrònica. Al cap i a la fi, molts elements diversos que també van sumant per arribar a la celebració compartida.

+ és una peça extenuant, que esgota al públic només de veure. Anirà perfilant-se, suavitzant-se i acabant d'impregnar-se sencera de la seva essència estimable característica també en els moments més marcats o greus de l'espectacle. I ho farà segur, perquè sense cap mena de dubte això ha estat l'inici d'una llarga carrera de bolos pel territori. Qui no ha de voler portar a casa seva la festa més tendra, alegre i marxosa de les arts escèniques? La proposta és un clam a l'agermanament, a abraçar les diferències i al bon rotllo per sobre de tot. Peces com aquestes venen molt de gust, perquè demostren que les convencions teatrals forçades s'han quedat enrere. Com si es tractés d'un concert, l'espectacle permet emocionar-se, cridar, saltar, ballar i corejar sense pensar en el demà. 

Judit Martínez Gili
@CritCultural