Ragazzo

Teatre

informació obra


Direcció:
Lali Álvarez
Intèrprets:
Oriol Pla, Mari Pau Pigem
Ajudantia de direcció:
Quimet Pla
Il·luminació:
Núria Solina
So:
Pau Matas Nogué
Companyia:
Cia. Dara Teatre
Sinopsi:

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la  violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo" és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Premi de la Crítica per a joves 2015

Oriol Pla premi de la Crítica Revelació 2015 per a aquest espectacle i per la seva intervenció a Be God Is)

 La directora Lali Álvarez, finalista a artistes revelació als Premis de la Crítica 2015


Crítica: Ragazzo

06/03/2017

Teatre reivindicatiu a tocar

per Cèlia Ventura
Ragazzo Teatre Lliure 14 de febrer ragazzo Ragazzo és una obra amb connexió directa amb el públic i impactant. Per viure-la de cap a peus és recomanable deixar-se endur per l’efecte sorpresa. El text i la direcció vénen de la mà de Lali Álvarez que realment ha fet una feina excel·lent. El text era creïble, vital i proper. Mantenia un constant equilibri entre l'estil col·loquial i informal sempre amb el toc del context històric. El text, sobretot en el primer acte, podria haver estat més curt però això no implica que es fes llarg. Oriol Pla interpreta el monòleg implacablement. Sense cap mena de dubte l'actor es posa el públic a la butxaca. És una obra que interpel·la a l'espectador i és que l'actor basa el monòleg en una explicació dels fets, en una conversa amb el públic. Una conversa en una sola direcció perquè el públic no parla, el silenci regna a les grades. Però no és només un d’aquells silencis que es poden trencar amb un ganivet per la tensió i els nervis sinó, sobretot, d'aquells de boca oberta i ser tot orelles, d'estar allà amb tots els sentits i no voler perdre's ni un detall. Oriol no trenca en cap moment la quarta paret perquè senzillament no arriba a crear-se; aprofitant que l’espai escènic està a tocar del públic crea una proximitat essencial. Cal destacar la facilitat amb la que canvia de personatge i lloc; amb quatre coses i la seva presència és capaç de plasmar una manifestació sencera per exemple. Tot i que a vegades amb tanta energia i velocitat el seu discurs es pot perdre en un garbuix de paraules i sons. En poques paraules l'actor és capaç de, des dels seus discursos en italià fins a la seva manera de tallar l'enciam, captivar-te i impedir que puguis apartar-ne els ulls. A tall de conclusió emfatitzar que és una obra de pèls de punta. Busca i desperta a un públic jove a qui, majoritàriament, els bull la sang al sentir la història i s'omplen d'idees per canviar el món.